Visibilitat de les dones pakistaneses

Huma Jamshed és una dona pakistanesa resident a Barcelona i dirigent de l’Associació Cultural Educativa Social i Operativa de Dones Pakistaneses (ACESOP). L’objectiu d’aquest entitat és promocionar la presència social de les dones pakistaneses en la societat catalana. Huma ha estat  acusada de ballar en públic en el Port Olímpic dins d’unes activitats culturals organitzades per l’ajuntament de Barcelona. L’acusació, segons explica la mateixa Huma, surt de la pròpia comunitat. Aquest tipus d’acusació genera un estat d’opinió entre les dones pakistaneses que pot frenar la seva incorporació normalitzada a la societat catalana.  Qüestionar públicament l'honorabilitat d'una dona és molt important en la comunitat pakistanesa. Una dona sense honra no mereix cap respecte; és apartada i marginada per la comunitat. És per aquesta raó que Huma Jamshed està preocupada per les presumptes acusacions abocades contra ella i el seu col·lectiu.

Sense entrar en consideracions pròpies de la comunitat, voldria reflexionar sobre unes dades que semblen incontestables: la invisibilitat de la dona pakistanesa en la societat catalana. He tingut ocasió de participar en diverses activitats de la comunitat pakistanesa i sempre he quedat sorprès de l’escassa, per no dir, nul·la participació de les dones. Aquesta situació no es pot considerar com normal. Des de les responsabilitats de govern els governants haurien de prendre actuacions positives por donar visibilitat al col·lectiu de dones pakistaneses i vèncer les inèrcies masclistes presentes en la matriu cultural d’aquest col·lectiu.

Catalunya no és Pakistan i això vol dir que els catalans d’origen pakistanès han de repensar els seus marcs culturals en clau d’una societat democràtica i moderna. Comença a ser temps que alguns responsables polítics i comunitaris abandonin postures contemporitzadores i assumeixin major proactivitat per tal d’avançar en l’assoliment al respecte d’uns valors que són definits com a valors d’una civilització. Viure aquí comporta acceptar aquests valors i respectar les regles de convivència. Les persones influents en la comunitat pakistanesa hauria d’avançar en l’àmbit d’educar en la necessitat de clarificar algunes costums culturals que aquí no s’entenen ni poden ser compartides. Tant de bo que en la propera important festa de la comunitat pakistanesa, per exemple, els seus màxims dirigents anessin acompanyats de les seves dones. Fora el primer acte de normalitat.

Els musulmans pakistanesos mouen fitxa

Ahir vaig viure un experiència singular i preocupant. Assistí de convidat per l’Assosiació Desi Cultural Art Promoció, entitat pakistanesa,  a una taula rodona sobre la diversitat religiosa a Catalunya. Vaig compartir aquest esdeveniment amb el bon amic Ignasi García Clavel, un imam de Sabadell i altres persones, i un nombrós grup d’homes que omplia la sala de la Casa del Mar. Tinc la impressió que la iniciativa era una excusa amable per sentir  al president del Consell d’ulemes del Pakistan, tal com s’indicava en la invitació. Tot i que va quedar-me el dubte si és l’únic consell o n’hi varis. Aquest ulema fou el vertader protagonista de la vetllada. Al menys de la primera part en la qual jo assistí. La segona era molt més política i vaig marxar.

No  m’agradà gens el que digué el president dels ulemes i vaig quedar sorprès de la vehemència que feia servir al parlar. Durant un quart d’hora llarg aquest ulema captà progressivament l’atenció de l’auditori, amb esmerat domini de la retòrica, i bona part dels assistents quedaren identificats amb el que deia. Del poc que es traduí vaig entendre que la seva intervenció anava bàsicament en relació a la pel·lícula satírica de l’Islam i que demanava als governs occidentals lleis contra la blasfèmia i per combatre l’escarni o burla de les religions. Per això, el poc que vaig entendre no m’agradà, doncs el respecte vers les religions no significa negar les llibertats expressió i opinió.

No sé si era o no casualitat, però ahir era dijous, vigília del gran dia de pregària en les mesquites i vigília d’un dia on al Pakistan estaven convocades vàries manifestacions contra occident, en general. Reconec que va preocupar-me la identificació de bona part de l’auditori amb les engrescades paraules de l’ulema. Crec que la comunitat pakistanesa és força sensible a aquests temes. No és cap casualitat que dins d’aquesta comunitat una determinada corrent de l’Islam volgués fer a Barcelona una manifestació contra la pel·lícula que per sort les autoritats no autoritzaren. Voldria recordar que aquest grup és el mateix que, en ocasió de les declaracions de Benet XVI a Ratisbona, també volia sortir al carrer. Sincerament, estaria més atent i crític amb el que es fa dins de la comunitat pakistanesa simplement per evitar-nos més que alguna sorpresa.