Desajustos en els calendaris cristians

L'Església catòlica commemora el naixement de Jesucrist el 25 de desembre i avui,6 de gener Epifania. Però milions de cristians ortodoxos de tot el món celebren el Nadal el 6 i 7 de gener, gairebé tres setmanes després que a Occident hagin fet i quasi una setmana després d’inici de l'Any Nou. A Rússia, Geòrgia, Armènia, Bielorússia, Sèrbia, Egipte, Etiòpia i Kazakhstan, el 6 de gener és la nit de Nadal. El 7, el dia de Nadal. La diferència es deu a l'ús de calendaris diferents entre els cristians catòlics i ortodoxos.

El papa Gregori XIII el 1582, introduí el calendari gregorià, el qual és el calendari civil més utilitzat al món. En aquest calendari s’indica que el 25 de desembre es el dia de Nadal. El calendari gregorià fou introduït per fer que la data de la Pasqua fos sempre propera a l’equinocci de primavera. Fins en aquells moments la data s'anava desplaçant de tal manera que podia donar-se el cas que algun any la Pasqua es celebrés a l’estiu i això és el que el Papa volia evitar.

 Però els cristians ortodoxos - excloent l'Església Ortodoxa grega - utilitzen el calendari julià, implementat l'any 46 A.C. per Juli César, que té 13 dies de «retard» perquè, en el seu moment,  el papa Gregori decidí esborrar del calendari els dies entre el 4 i el 15 d'octubre de 1582 per realitzar l'ajust. Com que hi havia una diferència entre els calendaris entre l’església cristiana catòlica i ortodoxa, algunes esglésies ortodoxes, com l'església Ortodoxa Grega a Grècia, Xipre i Bulgària va adoptar el calendari gregorià l'any 1923. Els ortodoxos de Jerusalem també celebren el Nadal segons el calendari gregorià. Tècnicament parlant, el Nadal en el calendari julià encara cau el 25 de desembre, però com que els calendaris estan desajustats, aquest dia equival al 7 de gener segons el calendari gregorià. Dia que pels cristians que segueixen el calendari gregorià, el 6 de gener marca el dia de l'Epifania. Molts països cristians ortodoxos, com Rússia, utilitzen el calendari gregorià en les seves vides quotidianes, però sovint tornen al calendari julià per les seves festes religioses.

No eren reis, sinó uns mags

Ha passat la festa de l’Epifania, popularment coneguda com el dia de Reis. En l’imaginari tradicional aquesta festivitat commemora l’adoració de Jesús per tres reis, Melcior, Gaspar i Baltasar. Però la narració evangèlica d’aquest fet és més continguda i el relat és més simple del que després dels anys, la tradició cristiana ha consolidat com una aparent història real. L’Evangeli de Mateu (Mt 2,1-12) explica l’escena d’uns personatges vinguts d’orient, “vingueren d’Orient uns mags i en arribar a Jerusalem, preguntaven «¿On és el rei dels jueus que acaba de néixer»”.

Les primeres comunitats cristianes interpretaren el naixement de Jesús a la llum del que es diu en el salm 72 “Les tribus del desert s'agenollaran davant d'ell, els enemics s'abaixaran fins a la pols. Els reis de Tarsis i de les illes li portaran obsequis; els reis d'Aràbia i de Sebà li oferiran presents. Li faran homenatge tots els reis, se li sotmetran tots els pobles. Salvarà els pobres que reclamen, els desvalguts que no tenen defensor. S'apiadarà dels pobres i dels febles, els salvarà de la mort” (72,9-13). Així, el nen que havia de ser el Messies esperat havia de ser adorat per un reis que vindrien de l’Orient. Aquests personatges, que en el relat de Mateu no es precisa el seu nombre, representen els gentils, aquells que no són jueus. La seva adoració pretenia tenir una dimensió d’ensenyament per aquells jueus que negaven la divinitat de Jesús.

Per que més que l’evangelista Mateu parli d’uns mags en diversos moments, la tradició considerà que eren uns reis. En el segle III, es fixà el bomber de tres, un per cada present: or, encens i mirra. Segles després, el segle VI, aquesta mateixa tradició amplià el relat anomenant els reis com Melcior, provinent del llinatge de Sem, Gaspar, del llinatge de Cam, i Baltasar del llinatge de Jafet. El segle XVI es fixà que Baltasar era negre.

Nit de Reis, nit de somnis i il·lusions

Certament, el títol està plegat de tòpics i llocs comuns. Però, és cert. Ho he experimentat en la mirada del meu net que, de forma màgica, m’ha transportat als meus records de que quan jo era nen. Rememoro com els meus ulls no abastaven de mirar les parades de joguines de la Gran Via. Com que hi vivia al costat, era freqüent passar-hi i fantasiar amb les joguines que hi veia. Hi havia una que sempre em fascinava: els Juegos Reunidos de Geyper. Els quals, a mesura que em feia gran, augmentaven de mida de la caixa i la quantitat de jocs. També recordo una petita piragua de fusta pintada en blau que va acompanyar-me molts anys en els meus banys. Les parades eren un mostrari d’il·lusions. Hi havia moltes més coses que m’atreien i em feien somiar. Qualsevol joguina o bagatel·la era suficient per deixar-me embadalit. 

Recordo amb molt d’afecta aquelles parades. Eren de fusta, de color verd fosc i eren tot un enginy per aprofitar l’espai i ser lleugeres pel transport. Sempre he pensat que eren molt més entranyables que les actuals, més uniformes i homogènies. Tant se val, les de la meva època eren les més maques perquè són les de les meves fantasies. També s’han transformat les joguines. Ara les veig molt diferents a les que tenia o m’il·lusionaven quan jo era petit. Les percebo més fredes, més dissenyades per autodestruir-se en poques setmanes. Crec que han perdut la seva capacitat de ser transformades per la imaginació infantil en altres funcions diferents a les inicials. No obstant, per sort de la pròpia humanitat, els nens no han perdut la seva capacitat d’inventiva i segueixen aprofitant qualsevol recurs per fer crear fantasies. En la meva petita carta als Reis els demano salut pels meus, i també per mi, i que els nens siguin nens força temps. No m’agraden quan el nens creixen artificialment massa de pressa i que adoptin comportament d’adults abans d’hora. Es una llàstima perdre aviat la infantesa. Per això demano ser solidaris amb els nens que, per causa de guerres i altres situacions doloroses provocades pels adults no poden ser nens. La nostra responsabilitat és acollir aquests nens i procurar que tornin a somriure.

La nit de Reis

He vist venir el reis d’Orient cavalcant plàcidament per les ones del Mediterrani. Al fer-se fosc el port de Llafranc s’ha omplert de mainada delitosa per veure les barques que transportaven els reis. Puntualment, com solen ser els homes de mar de paraula, han girat tres barques ben engalanades amb lluminoses amb potents bombetes leds. De lluny, les llums perfilaven la silueta de la il·lusió. La mainada, cap cop més agitada, fixava la vista a l’entrada del port. Poc a poc, les siluetes de les barques es feien més grans i definien be ja les imatges dels personatges.

Els reis s’obrien pas en la negror de la nit i la seva sabia presència esbategava les emocions. La xicalla cridava fort. Volien centrar l’atenció dels il·lustres passatgers de les barques. Primer, eren personatges sense personalitat definida, però un cop girada la bocana del port fou evident que la última barca centrava totes les mirades. Els tres reis saludaven afectuosament i miraven sense veure. Cada nen i nena del port es sentien mirats cada un directament. Així ho deien als seus pares. Els seus ulls s’obrien a la màgica nit de Reis. Mentrestant, més d’un adult enyoràvem el dies en que també ens havíem sentit mirats pels reis.

Diada de Reis

Avui ha estat la diada de Reis. El dia de l’Epifania del Senyor, el dia de les mirades esperançades dels nens. Des d’ahir, veient la cavalcada pels carrers de Barcelona he percebut la il·lusió dels infants que miren amb ulls transparents la màgia d’uns Reies que els han dit que venent d’Orient. Els nens, plens de fe en allò que els han explicat, volen veure complides les seves esperances perquès es fien; per això han escrit les seves il·lusions en un tros de paper pot ser entregat a darrera hora a un patge real.

Res atura la fe dels nens en pensar que serà realitat allò que esperen. Quan de matí es despertin abans d’hora, després d¡una nit de nervis continguts, i de bon matí obrin els seus ulls d’infants, en les seves mirades es contemplaran totes les il·lusions del món. Tant de bo tinguéssim sempre aquesta mirada que no s’apaga. La mirada de tenir fe en una il·lusió.