Discurs del papa Francesc als catequistes III

La darrera consideració per tornar a partir de Crist és “no tenir por d'anar amb Ell a les perifèries. Aquí em ve al cap la història de Jonàs , una figura veritablement interessant , especialment en els nostres temps de canvis i d'incerteses. Jonàs fou un home piadós , amb una vida tranquil · la i ordenada, això el portà a tenir els seus esquemes ben clars i a jutjar tot i a tots amb aquests esquemes, de manera rígida. Ho té tot clar, la veritat és aquesta ... És rígid” ! Per això quan el Senyor “el cridà i li diu que vagi a predicar a Nínive , la gran ciutat pagana , però Jonàs no se sent capaç, d’anar allà! Però si jo tinc tota la veritat aquí! No se sent capaç ... Nínive està fora dels seus esquemes, està a la perifèria del seu món. I llavors s'escapa, fuig, es va a Espanya, s'embarcà en una nau que va per aquests costats.

“Torneu a llegir el Llibre de Jonàs ! És breu , però és una paràbola molt instructiva , especialment per a nosaltres que estem en l'Església. ¿Quina cosa ens ensenya ? Ens ensenya a no tenir por de sortir dels nostres esquemes per seguir a Déu, perquè Déu va sempre més enllà” . El papa Francesc torna reiterar una idea que forma part del seu discurs: “Déu no té por de les perifèries. Per això, si aneu a les perifèries trobaran a Déu. Déu és sempre fidel, és creatiu (...)  no és tancat, i per això mai és rígid, Déu no és rígid ! Ens acull, ens ve a l'encontre, ens comprèn. Per ser fidels, per ser creatius, cal saber canviar

¿I per què cal canviar? preguntà el papa Francesc: “per adequar- se a les circumstàncies en què he anunciar l'Evangeli. Per romandre amb Déu ens cal saber sortir, no tenir por de sortir. Si un catequista es deixa portar per la por, és un covard , si un catequista s'està aquí tranquil acaba per ser una estàtua de museu, i en tenim tantes” (...) “Si un catequista és rígid es torna encartonat i estèril (...)Quan nosaltres cristians som tancats al nostre grup, en el nostre moviment, en la nostra parròquia, en el nostre ambient , quedem tancats i ens passa el que li passa a tot aquell que és tancat: quan una habitació està tancada comença l'olor d'humitat (...) i si una persona està tancada en aquesta habitació, ¡ emmalalteix! Quan un cristià està tancat en el seu grup, en la parròquia, en el seu moviment està tancat i emmalalteix”. L’alternativa és sortir “pels carrers, a les perifèries”.

“És evident que quan es va pels carrers, pot passar allò que succeeix a qualsevol persona que va pel carrer: un accident (...) Tantes vegades hem vist accidents de trànsit (...) però els dic: prefereixo mil vegades una església accidentada i no una església malalta ! Una església, un catequista que tingui el valor d'arriscar per sortir i no un catequista que sap tot , però tancat sempre i malalt. I a vegades malalt del cap (...) Però atenció! Jesús no diu :vagin i espavilin. No! No diu això ! Jesús digué: vagin, estic amb vosaltres! ... Jesús ens espera en el cor d'aquell germà , en la seva carn ferida , en la seva vida oprimida , en la seva ànima sense fe”

Discurs del papa Francesc als catequistes II

¿Què vol dir tornar a partir de Crist? Són tres consideracions, les quals anà desenvolupant el papa Frances

Primer de tot “tornar a sortir des de Crist significa tenir familiaritat amb el seu amor”(...) romandre en el seu amor “estigueu units a mi , com la sarment està unida al cep”. “Si estem units a Ell podem donar fruit , i aquesta és la familiaritat amb Crist” . Romandre en Jesús “és un romandre aferrat a Ell, dins d'Ell, amb Ell, parlant amb Ell” (...) “La primera cosa , per a un deixeble, és estar amb el Mestre, escoltar, aprendre d'Ell I això val sempre , és un camí que dura tota la vida”. “Deixeu-vos mirar pel Senyor” Per això en aquest moment “”aquesta és una pregunta que els deixo : ¿Com visc jo aquest estar amb Jesús ?. (...) “¿Tinc moments en què em mantinc en la seva presència, en silenci, em deixo mirar per Ell ? ¿Deixo que el seu foc revifalli el meu cor ? Si en el nostre cor no existeix la calor de Déu , del seu amor , de la seva tendresa, com podem nosaltres, pobres pecadors, enardir el cor dels altres?”

La segon consideració per tornar a partir de Crist “significa imitar al sortir de si mateix i anar a trobar l'altre. Aquesta és una experiència bonica, i una mica paradoxal”. Per què, “perquè ens col·loca al centre de la pròpia vida ¡Crist es descentralitza!. Mentre més t'uneixes a Jesús i Ell es torna el centre de la teva vida, més Ell et fa sortir de tu mateix, et descentralitza i t'obre als altres. Aquest és el veritable dinamisme d'amor, aquest és el moviment de Déu mateix ! Déu és el centre, però és sempre do de si mateix, relació, vinya que es comunica” (...) Per això “ens transformem si estem units a Crist, (...) Ell ens fa entrar en aquest dinamisme de l'amor. On hi ha veritable vida en Crist, hi ha obertura cap a l'altre, hi ha sortida de si per anar a la trobada de l'altre en el nom de Crist. I aquest és el treball del catequista: sortir contínuament de si per amor, per testimoniar Jesús i parlar de Jesús, predicar Jesús. Però això és important perquè ho fa el Senyor: és precisament el Senyor que ens empeny a sortir”. 

Discurs del papa Francesc als catequistes I

El papa Francesc pronuncià un interessant discurs a un grup de catequistes. Les seves paraules són més que una salutació protocolària, parlen del paper de la catequesi com a centre de l’activitat dels cristians i explica com entén que hauria de ser. Per això considero útil reproduir un petit extracte d’aquest interessant discurs en forma de tres notes consecutives.

“La catequesi és una columna per a l'educació de la fe i es necessiten bons catequistes”(...) Educar en la fe , perquè aquesta creixi. Ajudar a estimar cada vegada més al Senyor ... es construeix l'Església !” No es tracta de treballar com a catequistes, digué el papa, sinó ser catequista. “Catequista és una vocació: ser catequista, aquesta és la vocació , no treballar com a catequista. Entenguin bé , no he dit fer el catequista, sinó ser-ho, perquè envolta la vida”. Recordà unes paraules de Benet XVI "l'Església no creix per proselitisme . Creix per atracció ". ¿Quès el que atrau?, es preguntà el papa Francesc. La seva resposta fou clara: “el testimoni. Ser catequista significa donar testimoni de la fe, ser coherent amb la pròpia vida. I això no és fàcil. No és fàcil”

El papa recordà el que digué sant Francesc d'Assís als seus frares: "prediqueu sempre l'Evangeli i si fos necessari també amb les paraules" . Per això cal “el testimoni : que la gent vegi en les seves vides l'Evangeli , pugui llegir l'Evangeli”. Ser catequistes “requereix amor, amor a Crist cada vegada més fort , amor al seu poble sant . I aquest amor no es compra a les botigues , no es compra ni tan sols aquí a Roma”

¿Què vol dir tornar a partir de Crist? Són tres consideracions, les quals anà desenvolupant el papa Francesc.