Sant Benet viu i perdura

Avui és la festivitat de Sant Benet, el pare fundador de l’ordre benedictina. Aquesta efemèride permet evocar l’actualitat del seu gest de deixar-ho tot per seguir a Jesús per tal trobar l’amor immens de Déu i estimar amb major plenitud els demés. Benet de Núrsia proposà una vida en comú ordenada per unes normes, la Regla. Sota el seu guiatge espiritual, milers de benedictins i benedictines, han donat testimoni de que es podia viure de manera diferent en relació a com proposava el món. El gest de renúncia de Benet a les fastuositats del món per tal de pregar i treballar conjuntament amb altres persones, era una forta crítica al sistema de valors i la moral que regien en la societat del seu temps. Des dels seus inicis, la vida en comunitat sota la regla benedictina aportà un conjunt de valors alternatius al mainstream del seu temps.

El pare abat de Santa Maria de Montserrat, Josep Maria Soler, en la homilia commemorativa de la festivitat, ha fet un excel·lent reflexió sobre el que Benet de Núrsia pot aportar a la societat contemporània. Amb encert pedagògic, el pare abat ha projectat el diàleg de sant Benet amb l’emperador bàrbar Tòtila a la realitat actual. Amb agudesa, ha identificat els grans trets definidors del declivi de la civilització europea. Ha esmentat l’egoisme i les pors del estats, l’individualisme de les persones, l’imperi dels interessos econòmics; també ha esmentat la pèrdua d’ideals, la corrupció o l’hostilitat a la transcendència humana. Tot aquests fets són preocupants signes del temps que mostren una Europa envellida i cansada, mancada d’esperança i amb poc aclarida de com construir un futur sobre uns valors nous. Davant d’aquest situació, el pare abat ha reivindicat la figura de Sant Benet com inspirador d’uns valors morals alternatius que poden contribuir a la regeneració d’una societat abandonada a l’imperi de l’egoisme i la futilesa.

També nosaltres hem de comprendre el sentit del diàleg de sant Benet amb l’emperador bàrbar Tòtila perquè  “a la nostra època els bàrbars no esperen a l’altra costat de les fronteres, sinó que porten governant-nos des de fa temps”, escriví el pensador Alsdair MacIntyre. Els bàrbars estan entre nosaltres governant i assumint importants responsabilitats en els àmbits econòmics, socials i culturals. El nostre problema és, per MacIntyre, “la nostra falta de consciència d’això constitueix part de la nostra difícil situació”. El camí per avançar és, així conclou el seu llibre “Tras la virtud” “no estem esperant a Godot, sinó a un altre, sens dubte molt diferent, a Sant Benet”. Per això, la homilia del pare abat de Santa Maria de Montserrat ha estat molt oportuna i les seves paraules són prou il·luminadores per comprendre on estem i cap a on hem d’avançar.

Sant Benet

Avui és la festivitat de sant Benet. Benet de Núrsia tingué l’extraordinària originalitat de proposar un estil de vida cristià basat en la creació d’una comunitat estable on es comparteixen els bens i uns ideals de perfecció cristiana. Per organitzar aquesta vida Benet de Núrsia escriví unes normes, la Regla, que ha perdurat fins avui com a gran referent de la vida comunitària. Poc a poc, entorn de Benet, s’anà consolidant una comunitat de persones que cercaven Déu a través de la pregària i del treball, Ora et labora. Aquesta opció radical de vida originà l’ordre monàstica dels benedictins amb les seves branques masculines i femenines.

En el temps, del monaquisme benedictí aparegueren altres ordres monàstiques que, tot i la seva singularitat, també tenien com a norma de vida comuna les proposades en la Regle de sant Benet. Europa, com a realitat territorial que comparteix identitats culturals compartides es deutora del monaquisme inspirat, en el seus origen, per Benet de Núrsia. Dels scriptoriums monàstics de l’època medieval sorgiren els manuscrits, alguns vertaderes joies d’art, que anaren conformant la cultura del que avui coneixem com Europa. Ara, segles després, penso que les intuïcions de Benet de Núrsia són fortament vives encara. No només per seguir ordenant la vida de moltes comunitats monàstiques, sinó perquè elles originaren una experiència espiritual que pot ser viscuda amb naturalitat per qualsevol persona en la vida quotidiana.

És més, algunes de les propostes sobre com regular el funcionament d’una comunitat humana, el monestir, té les seves aplicacions pràctiques, després de les necessàries adaptacions, al món de les organitzacions modernes. Els principis bàsics de la Regle benedictina serveixen per convertir les institucions humanes en comunitats de treball, respectuoses per les persones i amb projecció social, a més de tenir una preocupació per l’obtenció de beneficis econòmics fruits del seu treball. La societat contemporània podria dirigir la seva mirada encuriosida a la vida dels monestirs benedictins i descobrir com aquestes comunitats monàstiques d’homes i dones ens aporten a tots uns referents útils per ordenar la vida i l’activitat humana.

Benet de Núrsia

Avui és Sant Benet, Benet de Núrsia, pare fundador de l’ordre dels Benedictins. Benet nasqué vora Núrsia, a la Umbria, capa a l’any 480. Educat a Roma, s’inicià a la vida eremítica en la regió de Subiaco, on reuní a un grup de deixebles. Després es traslladà a Cassino. Allí fundà un monestir i escriví la Regla que ha servit per organitzar la vida de moltes comunitats monàstiques d’arreu del món. Els monestirs benedictins durant més de 1500 anys han estat un exemple de com organitzar una comunitat humana centrada en la pregària i el treball. Comunitat d’amor i de fraternitat basada en la vivència d’uns valors forts i orientada a ser llum de Crist en la societat.

Gràcies a la xarxa de monestirs benedictins estesos per tot Europa es recopilàren i escamparen els principals elements culturals constituents de la identitat europea. Dels scriptoriums monàstics sortiren els escrits on es condensava el saber i el pensament que anaren destil•lant les arrels de la cultura europea. Europa no es pot entendre sense la genuïna aportació dels benedictins. Els seus monestirs, des de sempre, són escoles de vida orientada a conrear la dimensió interior, créixer en la confiança en Déu com a font de vida i lliurament d’amor als demés. Sant Benet segueix sent una bona lectura espiritual, perquè els seus ensenyaments estan arrelats al sentit íntim de l’experiència humana. Per això, avui, dia que commemorem Sant Benet es una bona ocasió per llegir algun fragment de la seva Regla i deixar-se captivar per l’actualitat dels seus judicis.