El terrorisme de l’Estat Islàmic i el terrorisme

En una confrontació és molt important identificar amb precisió l’enemic perquè d’això se’n desprèn tota l’estratègia comunicativa orientada a mobilitzar les persones contra l’adversari a batre.  En la recent cimera contra el terrorisme internacional el president Barack Obama defensà, davant els representants de més de seixanta països, que cal evitar evitar referir-se a descriure l'Estat Islàmic i Al-Qaeda com a grups inspirats en el que ell anomenà “l’Islam radical". Obama creu que aplicar aquest terme el atorga una legitimitat religiosa que no mereixen ni tenen: "no són líders religiosos, són terroristes". Tot seguit Obama afirmà que els Estats Units "no estem en guerra amb l'Islam. Estem en guerra amb les persones que han pervertit l'Islam."

Obama va dir que l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq, també conegut com ISIS o ISIL, s’esforça a presentar-se com un grup de guerrers sants que defensen l'Islam. Pretenen fonamentar la seva legitimitat amb la idea de que els països occidentals estan en guerra amb l'Islam, i per això la seva missió es reclutar i radicalitza joves musulmans de tot el món per combatre en qualsevol lloc. Per l’autonomenat Estat Islàmic el seu combat és global i per això el seu objectiu és aterrir a Occident en qualsevol lloc fent servir totes les estratègies de terror possible entre les quals destaca la manipulació psicològica. L’objectiu dels dirigents de l’Estat Islàmic és aconseguir que els ciutadans associem amb tota naturalitat que el seu terror es deriva d’una lectura radical de l’Islam.  La creació d’aquest marc mental d’associació de les seves actuacions amb la defensa de l’Islam, junt amb l’ús intel·ligent de les xarxes socials i els mitjans de comunicació són l’estratègia que segueixen aquests radicals per permeabilitzar les societats amb els seus missatges de terror. Per contrarestar això Obama fou contundent "mai hem d'acceptar les premissa que ells proposen, perquè són una mentida".  

Pel president nord-americà l'Estat islàmic i Al-Qaeda empren selectivament els textos islàmics per justificar que estan en una guerra religiosa. No obstant, afegí, no esmenten que hi ha més de mil cinc-cents milions de musulmans que rebutgen la ideologia i la violència d'odi que fomenta aquest grup terrorista. Per Obama “ells no representen a l'Islam com tampoc representen el cristianisme, el judaisme, el budisme o l’hinduisme  qualsevol boig que mata en nom d’aquestes tradicions religioses”. Finalment Obama  afegí “cap religió és responsable de terrorisme. Les persones són les úniques responsables de la violència i el terrorisme”. No obstant, en aquest combat necessari contra el terror de l’Estat Islàmic, les autoritats religioses i els líders de la comunitat musulmana mundial han de prendre més iniciatives locals orientades per tal que les societats occidentals puguin esvair els seus dubtes i tinguin una imatge mental de l’Islam diferent a la que estan consolidant, amb relatiu èxit, els grups terroristes. 

Llàgrimes i lleis

Estats Units d’Amèrica està commocionat i plora les morts de l’escola de Newtown, Connecticut. Moltes persones en tot el món no entenem el perquè d’aquestes coses. No se’ns fa comprensible les raons últimes que portaren a Adam Lanza ha disparar amb acarnissament i extenuació, i suïcidar-se després. Si al menys hagués invertit l’ordre d’actuació ara no estaríem lamentant aquests fets. Però no fou així. L’estat mental d’aquest persona l’impulsà a un comportament letal incomprensible. Necessitava deixar evidència del seu profund odi.

Quan el president Obama comparegué en una emotiva roda de premsa lamentant els fets, anuncià que calia prendre mesures per controlar la venda de llicència d’armes apuntà en una de les direccions que cal prendre per evitar fets com el de Newtown. El president dels Estats Units d’Amèrica té en les seves mans la possibitat d’iniciar una reforma legislativa profunda que arribi a prohibir la venda d’armes. Probablement, aquests no és la única solució per evitar que perturbats com Adam Lanza assessini indiscrimindament. Però és anar en bona direcció. El president Obama ha de prendre la iniciativa de posar límits a la segona esmena a la Constitució nordamericana davant del perill que comporta vendre indiscriminadament armes.

Però també cal prendre altres actuacions en altres direccions. Per exemple, revisar en aprofundiment les raons de la cultura de la violència tan arrelada a la societat nord-americana. Això comporta analitzar la responsabilitat de foment d’una violència latent que poden fer els canals comunicatius, especialment la industria de l’oci i entreteniment, o revisat si el sistema educatiu fomenta prou la cultura de la convivència basada en la concòrdia i l’enteniment. Cal actuar en diverses direccions.

Obama, la política feta emoció

He llegit amb interès i curiositat el discurs d’Obama d’aquesta nit quan s’ha sabut que era vencedor. És un discurs ben travat i estructurat, organitzat en imatges que evoquen la familiaritat i proximitat als sentiments. Era impressionant veure la facilitat del president Obama en l’ús de la retòrica. El seu domini de l’oratòria és excepcional en una època en que molts polítics presenten importants deficiències comunicatives. M’ha impressionat la declaració d’amor que Obama incorpora a l’inici del seu discurs quan diu: “I no seria l'home que sóc avui sense la dona que va acceptar casar-se amb mi fa 20 anys. Ho vaig a dir en públic: Michelle, mai t'he volgut tant com en aquest moment”.

Obama ha proposat una concepció de la política cooperativa i col·laborativa:  “aquesta nit heu votat perquè actuem, no perquè fem la política habitual. Ens heu triat perquè ens centrem en el vostre treball, no en el nostre. En els mesos i setmanes que vénen, estic desitjant col·laborar amb els líders dels dos partits per afrontar els reptes que solament podem superar si estem units. Reduir el dèficit. Reformar el nostre codi tributari. Arreglar el nostre sistema d'immigració. Alliberar-nos del petroli estranger. Tenim moltes més coses que fer”. Ha dit contundentment “que el millor està per arribar”.

Però per arribar a aquest futur cal un compromís de tots: “el que fa que Estats Units sigui excepcional són els llaços que mantenen unida a la nació més variada del món. La convicció que tenim una destinació comuna; que aquest país solament funciona quan acceptem que tenim certes obligacions amb els nostres conciutadans i amb les generacions futures. La llibertat per la qual punts nord-americans han lluitat i han mort implica responsabilitats a més de drets. I entre aquestes responsabilitats estan l'amor, la generositat, el deure i el patriotisme. Això és el que dóna a Estats Units la seva grandesa”.

Per avançar ha demanat la participació activa dels ciutadans: “el paper del ciutadà en la nostre democràcia no acaba en el vot. Estats Units no s’ha mogut mai en funció del que els altres poden fer per nosaltres, Estats units ha de saber que podem fer tots junts”. L’esforç que demana Obama és el treball conjunt de tots per damunt de les feines partidistes ja que la crisi que cal superar és extraordinària. Cal treballar de forma generosa, amb compassió, amb tolerància i obert als somnis. Cal avançar en aquesta direcció. Per això Obama demana sostenir “aquesta esperança. No parlo de tenir un optimisme cec, una esperança que ignori l'enormitat de les tasques que ens esperen ni els obstacles que trobarem pel camí. No parlo d'un idealisme il·lús que ens permeti romandre al marge ni eludir el combat.Sempre he cregut que l'esperança és aquest sentiment tenaç en el nostre interior que insisteix, a pesar que tot indiqui el contrari, que el futur ens reserva una mica millor, sempre que tinguem el valor de seguir intentant-ho, seguir treballant, seguir lluitant”. 

Obama i el lideratge transformacional

Recomano vivament llegir el llibre de Robert Kuttner El desafío de Obama. La crisis y el poder de una presidencia por el cambio publicat per Algon Editores. L’autor, conegut analista polític, identificat amb el pensament lliberal progressista, descriu amb rigor el camí d’Obama a la nominació presidencial i els principals reptes que haurà d’enfrontar un cop escollit president dels Estats Units. L’originalitat del llibre és que fou escrit publicat poc abans de que Barack Obama guanyés les eleccions. El lector trobarà perfectament descrites les virtuts del lideratge d’Obama i la descripció dels temes que havia d’integrar en la seva agenda política en el cas que fos escollit president.

Robert Kuttner, cofundador de la revista política The American Prospect i soci Demos reconegut think tank, insisteix que Obama practica un lideratge de nou tipus, per això és percebut com a singular i diferent als polítics del seu entorn. Practica el lideratge transformador, segons expressió de James MacGregor Burns, gran teòric d’aquests temes. Aquest model de lideratge pretén que les persones es comprometin activament en la construcció de la societat aportant el millor de cadascuna d’elles. Això és el que Kuttner identifica que vol fer Obama per treure els Estats Units de la seva situació de crisi econòmica i de lideratge mundial.

Val la pena llegir amb atenció aquest llibre. Està escrit des de la sensibilitat d’una persona progressista, amant de la llibertat i defensora de l’Estat com a mecanisme corrector de les injustícies socials. L’anàlisi de Kuttner proporciona les bases teòriques per comprendre la naturalesa del lideratge polític transformacional i com es pot construir una agenda de canvi social progressista. Salvant totes les distàncies, moltes de les propostes de Kuttner són aplicables a la realitat política del nostre país i a altres institucions, com l’eclesial, que no són polítiques. Lectura obligada per politòlegs i assessors de campanya i de govern.

Barack Hussein Obama i el fet religiós

He llegit amb atenció el discurs de Bar Obama a la Universitat de El Cairo. És una peça molt pensada, tant pels seus continguts com pels seus aspectes formals. És innegable que Obama volia aconseguir l’acceptació d’un nou marc de relacions entre Amèrica del Nord i els països àrabs en general, i especialment amb els moderats. Per aconseguir-ho Barack Hussein Obama ha ofert un relat construït a partir d’un nucli inqüestionable: la seva pròpia biografia. Efectivament, la seva vida està estretament vinculada al fet religiós, musulmà i cristià: “sóc cristià però el meu pare provenia d’una família de Kènia amb generacions de musulmans”. Aquesta doble pertinença vital li permet dirigir-se als musulmans buscant vinculant-los, des del principi, a partir de la credibilitat de la seva experiència personal. Aquesta estratègia, molt útil en aquests tipus de relats, persegueix crear un lligam emocional que doni credibilitat al seu objectiu, que en aquest cas era fonamentar les relacions entre els nord-americans i el món musulmà sobre la base de la credibilitat i la confiança.

L’efectivitat del relat de Barack Hussein Obama rau en la seva capacitat d’anar establint vincles estrets entre els seu marc de referència que afirma no fonamentar-lo en estereotips o prejudicis. El marc que Obama proposa el món àrab l’articulat en set eixos: combatre l’extremisme violent, resoldre la convivència entre pobles (Palestina i Israel), desarmament nuclear, no imposar cap forma de govern, llibertat i tolerància religiosa, respecte als drets de les dones i harmonia entre desenvolupament i tradició. Tots els apartats del seu relat es basen en la negació de contradicció entre l’Islam i els valors defensats en els països occidentals. S’afirma la voluntat d’iniciar un nou temps per la humanitat basat en l’enteniment, la confiança, el respecte i les responsabilitats compartides. Quasi bé al final del seu relat Obama proposa, com una visió utòpica, un món nou basat en la convivència pacífica i l’enteniment. Al llarg de tot el seu relat Obama s’ha dirigit al nucli del pensament islàmic per evidenciar que no hi ha contradiccions ni diferències insuperables entre la cultura política occidental i la religió islàmica.

Les referències al fet religiós són una constant en tot el discurs. Al principi del seu relat Obama cita a l’Alcorà i, després de dues cites més, just al final, el torna a esmentar, junt al Talmud i la Bíblia. Obama acaba el seu discurs amb una referència explícita a Déu “A tots els pobles poden viure en pau. Sabem que aquesta és la visió de Déu. Ara, aquesta ha de ser la nostra tasca a la Terra. Moltes gràcies i que la pau de Déu sigui amb vosaltres”. Sincerament, ja que el nostre país, sembla ser, està a punt de participar en una conjunció planetària donada la presidència espanyola de la Unió Europea i la presidència de Barack Hussein Obama, m’agradaria que el republicanisme dominant en la mentalitat d’alguns dels nostres dirigents fos més sensible a reconèixer el paper positiu de la religió alhora d’estructurar la història i la societat.

Obama i els bisbes nord-americans

Avui, el dia que Barak Obama ha esdevingut el 44 President dels Estats Units voldria compartir alguns fragments de l’escrit que els bisbes nord-americans van adreçar-li. En el text, els bisbes nord-americans reflexionen sobre les oportunitats i reptes que es trobarà el president Obama. El text el signa el cardenal Francis George de Chicago, president de la Conferència Episcopal d'Estats Units.

La primera qüestió que aborden els prelats nord-americans és el tema econòmic. Els bisbes demanen prendre “forts, prudents i efectives mesures per a afrontar el terrible impacte i les injustícies de la crisi econòmica” i advoquen “per una clara prioritat cap a les famílies pobres i els treballadors vulnerables, en el desenvolupament i implementació de mesures de recuperació econòmica, incloent noves inversions, al mateix temps que un reforçament de la xarxa de seguretat social”

En relació al servei de salut, els bibes demanen una “cobertura veritablement universal dels serveis sanitaris que protegeixi tota vida humana, incloent la vida prenatal” i que inclogui “una diversitat d'opcions que assegurin el respecte a les conviccions de pacients i proveïdors”. Respecte a les qüestions internacionals, els bisbes senyalen la necessitat de’“una transició responsable en un Irak lliure de persecució religiosa”. També urgeixen a que es realitzin esforços per a “un final del conflicte violent i una justa pau en Terra Santa” i un lideratge nord-americà continuat en la lluita contra la SIDA i i altres malalties amb maneres que siguin alhora “efectives s i moralment adequades”

Els bisbes prometen “ser veu dels pobres i els vulnerables del nostre país i de tot el món que seran els més adversament afectats per totes les amenaces del medi ambient”. També demanen la reparació d’”un sistema d'immigració trencat que fa mal tant al nostre país com als immigrants”. Afirmen que tal reforma “ha d'incloure un itinerari cap a aconseguir la ciutadania amb atenció al fet que el comerç internacional i les polítiques de desenvolupament influencien les oportunitats econòmiques en els països de procedència dels immigrants”.

Recorden a Obama que el'Església catòlica dona suport al matrimoni i afirmen que és “una unió confiada, exclusiva i per tota la vida d'un home i una dona i ha de romandre tal en la llei”.

Sobre educació, els bisbes demanen a Obama “seguir donant suport a iniciatives que proporcionin recursos a tots els progenitors, especialment a qui tenen mitjans modests, per a poder triar l'educació que millor respongui a les necessitats dels seus fills”. Els bisbes reconeixen postiu el “compromís per a reforçar a les tradicions religioses com col·laboradors efectius en la superació de la pobresa i altres amenaces a la dignitat humana”.

Per tot això, els bisbes demanen a Obama que en la relació amb aquests grups, diuen, “el Govern (no abandoni) les seves responsabilitats, ni demani als grups religiosos que abandonin la seva identitat i la seva missió”.

Tot un progama d'acció que els bisbes nord-americans han presentat a Barack Obama.