Salms de lloança

Els salms de súplica es complementen amb els salms de lloança. De la súplica es passa a la lloança a partir d’experimentar que Déu és bo i salva. L’actitud confiada amb Déu transita com a la manifestació del goig de sentir-se acollit en el seu amor bondadós. La resposta de Déu porta a lloar-lo perquè ha escoltat la súplica. La gràcia rebuda és motiu de lloança. Però, l’experiència d’aquesta lloança esdevé un súplica que demana que l’amor de Déu no ens deixi mai. Un cop experimentada la gràcia divina el salmista suplica que l’amor de Déu no l’abandona mai. De la lloança es transita cap a una súplica. Lloança i súplica esdevenen l’essència de l’actitud de qui prega.

El salmista, davant l’experiència de la misericòrdia de Déu entona un cant d’agraïment. Darrera d’aquesta lloança es reconeix la petitesa de la condició humana. Les persones reconeixem que sols no podem assolir la gràcia que desitgem. Ens cal la intervenció de Déu que ens dóna el seu amor perquè estimem i construïm la justícia que salva. Experimentar la gràcia de Déu que estima ens mostra on hem de centrar la nostra confiança. No és en la nostra dèbil força, sinó en la força misericordiosa de Déu. El Déu que ajuda i salva. És en aquesta experiència confiada en la bondat de Déu quan les persones creixen al descobrir la seva petitesa i la necessitat de trobar els camins de salvació allí on surt la font d’aigua viva. 

Salms de súplica

Quan preguem podem demanar a Déu que ens ajudi. A voltes, les persones ens troben en situacions que ens motiven a elevar una súplica a Déu. És quan ens dirigim a Déu confiant que respongui a les nostres preocupacions. Esperem un cop de ma per sortir del moment que ens crea neguit. Per això la pregària és un clam de súplica. Hi ha una sèrie de salms en les quals la pregària són pures lamentacions. Es quan el salmista es lamenta de possibles perills que són imminents o de fets que han provocat desgràcies. Molts cops el salmista mostra una certa decepció o perplexitat davant d’uns esdeveniments que no comprèn. És en aquests moments quan es dirigeix confiat a Déu cercant respostes i ajuts.

Darrera la súplica existeix un gran confiança amb l’acolliment i bondat de Déu. Ja que ell és el destinatari de la lamentació. Alguns cop el salmista substitueix el lament per una petició de perdó. La súplica expressa la necessitat que Déu aculli una penitència. El salmista presenta una situació on s’evidencia el seu sentiment de culpa i la necessitat d’acollir-se al perdó de Déu. Ara, la súplica expressa la confiança d’obtenir el perdó diví. És una actitud confiada en la bondat de Déu que és lent per el càstig i generós en el seu amor. El salmista confia que Déu s’apiadi d’ell. Aquesta actitud manifesta la gran confiança amb que Déu és bo i perdona, que ajuda i salva.

Paraules vives

El salteri és un llibre de textos diversos que parlen de l’experiència vital d’uns creients que s’adrecen a Déu des de moltes situacions. Aquesta és la gran riquesa dels salms. Per això qualsevol persona pot identificar-se sense dificultats amb els salms sigui quin sigui el seu estat d’ànim o situació. Els textos dels salms són paraules vives que brollen de l’esperit del creient en el camí de la vida.

Pregar amb els salms és donar gràcies a Déu pels bens que ens atorga o és suplicar-li la seves intersecció davant de les adversitats de la vida. Lloança i súplica s’entrecreuen a partir de la pròpia experiència de cadascú de nosaltres. Els salms són textos poètics dels quals, malauradament no ens ha arribat la seva música, però aquesta emergeix suament amb la seva lectura. Pregar amb els salms aporta la melodia interior que ens adreça sincerament a Déu. 

Els Salms, escola de pregària

Des de fa molts anys, cada dia procuro pregar amb els salms. La seva lectura em permet establir una comunicació personal amb Déu que alimenta una pregària viva que neix del cor i de les vivències acumulades des de la fe. Benet XVI, en les seves catequesis del dimecres, ha comentat que el Salteri, el llibre dels Salms, és el llibre de pregària per excel·lència. El Salteri recull 150 Salms els quals expressen com les persones en dirigim a Déu i ens hi relacionem. Com diu el Papa “en aquest llibre, troba expressió tota l’experiència humana amb les seves múltiples cares, i tota la gamma dels sentiments que acompanyen l’existència de l’home. En els Salms, s’entrellacen i s’expressen l’alegria i el sofriment, el desig de Déu i la percepció de la pròpia indignitat, felicitat i sentit d’abandó, confiança en Déu i dolorosa soledat, plenitud de vida i por a morir”.

Amb els salms s’experimenta la proximitat a Déu. Tota la complexitat de l’existència humana es troba resumida en els diferents tipus de salm: himnes, lamentacions, súpliques, cants d’agraïment, exclamacions penitencials. L’existència humana troba acollida en cada un dels salms perquè ells representen el clam confiat de les persones davant Déu, la petició d’esperança o la protesta airada pel sentiment d’abandonament. Els Salms són resultat de l’experiència humana revisada a la llum de la relació amb Déu. Pregar amb els salms és fer servir les mateixes paraules que Déu ens ha donat per parlar d’Ell i amb Ell. Els salms són una escola de pregària.