Els munafiqun (hipòcrites)

Quan Muhammad s’assentà a la ciutat oasis de Yatrib (Medina) ho feu per petició dels dirigents d’unes tribus d’àrabs que volien millorar la convivència en aquest indret. Després d’un temps  Muhammad aconseguí signà una acord, conegut com la Carta de Medina. Aquest acord aconseguí pacificar les relacions entre les diferents tribus àrabs i també entre els àrabs i les tribus jueves instal·lats en l’oasi. No obstant això, hi va haver un petit grup de jazrachíes dirigits per Abd Allah ibn Ubayy ibn Salul que, si bé van acceptar les bases del pacte i el paper de Muhammad en la resolució del conflicte, només ho van fer forçats per les circumstàncies i no van deixar d'actuar contra la comunitat de musulmans. Aquest grup de persones organitzades com a grup opositor són identificades per la tradició musulmana com els munafiqun, els hipòcrites.

Aquest grup, i el seu líder especialment, mai van ocultar les seves discrepàncies amb Muhammad però ho dissimulaven. La paraula munafiqun és un terme islàmic utilitzat per descriure un musulmà que exteriorment practica l'islam però que d'amagat aconsella no creure o fins i tot ignorar la religió, és a dir un hipòcrita. Les tensions entre els musulmans i els hipòcrites van quedar ben identificades en el mateix Alcorà en la sura 2 (la Vaca) en les aleies 8-12. Muhammad va carregar durament contra la fracció dels hipòcrites. Això explica les referències molt clares en l'Alcorà contra aquest grup. A l'Alcorà s'ataca directament als hipòcrites: "Quan se'ls diu:" Veniu al que Al·là ha revelat, veniu a l'Enviat! ", Veus que els hipòcrites s'aparten de tu completament" (sura 4, les Dones, aleia 61); "Els hipòcrites i les hipòcrites són tots un. Ordenen el que està malament i prohibeixen el que està bé. Tanquen les seves mans. Han oblidat a Al·là i Ell els ha oblidat. Els hipòcrites són els perversos "(sura 9, el Penediment, aleia 67) entre altres cites. Sobre la hipocresia, l’Alcorà té tota la sura 63, una breu sura de només 11 aleies, dedicada als hipòcrites.

La Fàtima i l’Omar, dos hipòcrites moderns

La notícia és prou escandalosa: Fàtima Nejjar i Omar Benhammad, marroquins vicepresidents del Moviment Unitat i Reforma (MUR) han estat enxampats fent l’amor en un cotxe aparcat en una solitària platja del Marroc. Fins aquí la notícia hauria passat desapercebuda sinó fos perquè Fàtima era una predicadora ultraconservadora fustigadora dels costums occidentals que, segons ella, pervertia la joventut marroquina. Per Nejjar, el riure femení o la mirada femenina a nois podien considerar-se com a actes de fornicació. Increïble. Ell, l’Omar, és un professor universitari promotor d’una fàtua per la qual es prohibia l’intercanvi de missatges d’amor a través de Facebook. Tots dos, uns grans hipòcrites.

Fàtima i Omar són, des de la pròpia comprensió religiosa islàmica dos hipòcrites. Muhammad va carregar durament contra hipòcrites bastant actius en el seu temps. A ells els dedica diverses referències molt clares en l'Alcorà. En el text sagrat dels musulmans s'ataca directament als hipòcrites dient: "Els musulmans i les musulmanes que són hipòcrites són tots iguals i s’associen els uns als altres. Manen el que és dolent i prohibeixen el bé. Tanquen els punys per guardar tots els diners. Han oblidat Déu, i Ell també els ha oblidat. Els hipòcrites són uns perversos”. "(sura 9, el Penediment, aleia 67). Aquesta descripció corànica escau adient pels dos furtius amants. El que es preocupant de tota aquesta història són dos fets. El primer, és que Fàtima i Omar dirigien un moviment moral força influent en els islamistes moderats de l’entorn del govern marroquí. L’altra circumstància és que aquests hipòcrites al Marrroc poden ser condemnats per adulteri a dos anys de presó. I això és un problema per la solidesa del Marroc perquè en cap societat democràtica l’adulteri pot ser un delicte.