El País, manipulació continuada de la informació

No sé si el titular és l’adequat. Pot ser millor dir: el País, manipulació interessada de la realitat. Tan se val, la qüestió és que aquest periòdic, del qual en vaig ser lector durant molts anys, es dedica a falsejar contínuament tot el que té a veure amb el procés català per la independència. Ahir dissabte, el titular destacat, molt llampant, a la primera pàgina era: “La Generalitat pidió protestas en los colegios tres el 1-O”. Sota aquest cridaner titular s’explica a quatre columnes que la Generalitat instà als col·legis i instituts públics a “organizar actos de protestas con todos los alumnos sobre los incidentes ocurridos durante la celebración del referèndum il·legal del 1 de octubre”. Tot seguit emet un judici d’intencios: “el Govern buscava así implicar al sistema educativo en su estratègia de desligitimar al Estado en Cataluña”.

Per fonamentar la notícia, el diari el País mostra “un correo electrónico al que ha tenido acceso El País por la dirección territorial de Ensenñanza de la comarca del Baix Llobregat a todos sus centros”. A les pàgines 16 i 17, sota el titular “El desafio independentista” es donen més detalls del titular de la primera plana. En el desenvolupament de la notícia es pot llegir “el llamamiento a los centros en el Baix Llobregat fue una iniciativa personal de Vallduriola (la directoral territorial d’Ensenyament del Baix Llobregat) y que no se produjo en otras delegacions”. Així, una iniciativa particular i local, segons el titular de El País es converteix en categoria  general segons el titular de portada i el de la pàgina 16 “La Generalitat alentó protestas de alumnos tres el referèndum il·legal”. Primer norma de la manipulació informativa, convertir una part en tot.

En la pàgina 16 es reprodueix el correu electrònic enviat per la Delegació territorial d’Ensenyament del Baix Llobregat, diu així: “Aquests Serveis Territorials, us proposa fer una crida a LA PAU I NO VIOLÈNCIA en tots els centres. Us demanen organitzeu un acte avui a les 12.00h dins el recinte escolar amb tots els alumnes i professors i que en feu la màxima difusió de l’acte”. Aquest correu té data del 2 d’octubre del 2017. El lema, segons indica el mateix diari, coincideix amb el fet servir en el dia escolar internacional per promoure aquest valors entre els infants i joves. ¿De què havien de parlar els centres educatius el dia 2 d’octubre després de la repressió policial del dia anterior? ¿De què havien de parlar els alumnes d’alguns centres que estaven fets destrossats per les càrregues policials? El sistema educatiu ha de processar la realitat i contribuir a que els alumnes formin els seus criteris cívics. Després de la repressió del dia 1 d’octubre els centres escolars havien de parlar de pau i convivència. Fer-ho, era contribuir a la formació de persones lliures i autònomes. De nou, el diari El País s’alinea amb la més condemnable manipulació informativa.

El diari El Pais falta a la veritat

Estic reconfortat, però amb un ressentiment d’amargor, d’haver-me donat de baixa com a subscriptor del diari El País després de molts anys de fidelitat a una línia editorial que m’hi identificava. El rumb pres per aquest diari en els darrers mesos feia impossible mantenir aquesta fidelitat. El diari, no només s’ha tornat profundament bel·ligerant contra el procés independentista, sinó que converteix moltes notícies en petites editorials on la informació esdevé un fet secundari. Discrepo totalment d’aquest enfoc i, evidentment, estic a les antípodes de l’orientació editorial del diari.

Ara, el diari ha donat un pas mes que considero inacceptable: mentir a fi de justificar la seva línia argumental. En una pretesa crònica explicant l’inici d’una investigació sobre Germà Gordó, el periodista construeix un relat que a partir d’analogies pretén que el lector arribi a la conclusió de que aquest diputat és simplement un mafiós. La crònica aprofita una foto de Germà Gordó al volant d’una barca a la cala de S’Alguer per afirmar que es trobava a itàlia, a Sardenya, per ser més precís, tot seguit, comentant una altra fotografia, fa un paral·lelisme amb la seva imatge i Vito Corleone. El periodista deixa aquest fil argumental perquè el lector tregui les seves pròpies conclusions.

Aquesta estratègia informativa és totalment maquiavèl·lica i mancada deshonestedat perquè parteix d’una informació falsa: la cala on es troba Germà Gordó, S’Alguer, no està a Cerdenya, sinó entre la Fosca i el Castell a Palamós. És una cala que, per la seva bellesa, ha estat qualificada de bé cultural nacional. El periodista ha confós S’Alguer amb L’Alguer al no contrastar bé la seva informació que havia tret d’una foto de Germà Gordó a les xarxes socials. Si s’hagués molestat de contrastar aquesta imatge amb altres que estan a la mateixa xarxa social hauria comprovat el lloc exacte on es troba aquesta cala. ¿Un simple error o una evidència que el diari El País fa servir la mentida per construir les seves cròniques? ¿Era veraç tota la resta de la informació? ¿Què interessa més al periodista, la veracitat de la seva informació o les conclusions que pot treure’n el lector? Masses preguntes per seguir confiant en un diari.