dimarts, 7 de novembre de 2017

La llista del President, ara sí

Aquest cop no ha pogut ser. Els partits independentistes no han pogut bastir una coalició electoral. Ara fa dos anys, PDCAT i ERC foren capaços d’unir-se electoralment a Junts pel Sí. Lamentablement els partits majoritaris no han sabut repetir una coalició per fer front als partits unionistes defensors de l’aplicació del 155 contra Catalunya. Segons el portaveu d’ERC cal anar a les eleccions amb candidatures diferenciades “davant la impossibilitat de formar una llista realment unitària”. ¿Per què s’ha arribat fins aquest punt? . Les condicions posades per ERC era de grans màxims: per fer coalició havien de ser-hi tots, sinó, millor anar separats. Com que la CUP estava obstinada en no col·ligar-se amb el PDCAT, tot que aquests eren els únics que semblaven voler-la sense posar-hi condicions, no s’ha pogut reeditar una coalició electoral. Feia dies alguns tertulians habituals anaven repetien insistentment, justificant-se en estudis d’opinió, que els resultats electorals serien millor pels independentistes anant separats que junts.  Semblava que la demoscòpia, disciplina que darrerament erra en els seus vaticinis, era l’oracle que calia atendre. Paradoxalment, aquesta opinió no estava compartida ni pel President Puigdemont, l’ANC i les quasi 315.000 persones que han signat un manifest a favor de la llista unitària. Els coneixedors de les converses negociadores per articular han deixat entreveure que en alguns dirigents polítics alhora de prendre la seva decisió  els hi ha pesat més les bones expectatives electorals donades per les enquestes electorals que altres criteris.

És evident que tots els partits volen guanyar les eleccions, però les del 21D no són unes eleccions normals. Són unes eleccions imposades forçant la dissolució del Parlament; mig govern de la Generalitat està a la presó i la resta a l’estranger; l’Estat ha intervingut la Generalitat i els seus funcionaris estan aterrant a les conselleries; segueixen a la presó els dos líders d’Òmnium i de l’ANC; i els contingents policials segueixen esperant en el port de Barcelona per atemorir als catalans. Res és normal, res permet pretendre fer unes eleccions normals. Com molt bé ha dit el president Puigdemont, vivim en una situació d’emergència que requereix respostes d’emergència. És un moment excepcional on, a més de la independència de Catalunya està en joc la pròpia concepció de la democràcia i la dignitat del país. Ens trobem davant d’un atzucac històric on uns pocs volem imposar per la violència física i institucional allò que no aconseguiren en les urnes. El 21D no haurien de ser unes eleccions per governar el país, sinó per restablir la democràcia, mantenir la dignitat institucional manllevada i avançar cap a la independència.

Com que el moment és excepcional cal trobar propostes polítiques imaginatives. Entenc que alguna formació política, com ERC, estigui seduïda per les seves bones perspectives electorals i defensi concórrer en les llistes diferenciades ampliades amb altres forces polítiques avui presents a Junts pel Sí. Una manera de fer una llista unitària pel darrera. Però, un cop evidenciada la impossibilitat de fer una llista unitària de tots, aquesta circumstància no pot significar abandonar la idea de promoure una llista, en aquest cas en la forma de agrupació d’electors,  capaç d’aprofitar l’impuls i la il·lusió expressada aquests dies en la campanya a favor de la llista unitària. S’han recollir quasi 315.000 signatures. Aquesta xifra no és gens irrellevant. En les darreres eleccions del 2015 la CUP obtingué 337.794 vots, el PP 349.193 i Catalunya Sí Que es Pot 367.613.

Un manera d’aprofitar la il·lusió generada pel manifest a favor d’una llista unitària seria donar sortida política aquesta voluntat de prioritzar, en aquests moments d’emergència històrica, la unió enfront del sectarisme partidista i els càlculs electoralistes. Només la unitat ens farà forts i ens permetrà afirmar la independència de Catalunya. Per fer-ho possible proposaria que el president Puigdemont encapçales una llista plural i diversa on coincidissin persones de trajectòria política honesta i compromesa amb el país amb persones representatives de les diferents sensibilitats polítiques i socials existents a Catalunya. Fora un gest de gran generositat política que el PDCAT renuncies, en aquestes eleccions del 21D, a presentar-se sota les segles sigles, i aportés en aquesta llista els seus millors actius polítics començant pel president Puigdemont. Caldria esmerçar-se en fer la millor llista possible convençuts que, units pels objectius comuns de democràcia, dignitat i independència de Catalunya, i sota el lideratge del president Puigdemont, els catalans i les catalanes podem donar resposta al moment excepcional que viu el nostre país. En aquesta llista haurien de participar, sense cap afany partidista, totes les persones que comparteixen aquesta idea de que la unitat avui és la nostra gran força i l’únic camí per vèncer l’unionisme i les seves polítiques antidemocràtiques. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada