Glosses per la vida quotidiana

En la meva joventut va ajudar-me en el meu creixement personal la lectura del llibre “Creer es comprometerse” del canonge de Málaga José Mª González Ruiz. La fe és compromís amb la causa de Jesús. Encara hi ha moltes persones refractaries a dedicar una part del seu temps a alguna causa social o política. Perquè canviï la societat, necessitem persones activament compromeses.

“Tu m'has dit a cau d'orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.
Per això et dic: «Aquí em teniu»”
(Salm 40(39),7-8)

El cristianisme està força desprestigiat en la societat contemporània. La secularització ha afavorit aquesta situació, però també hi han contribuït la connivència d’alguns sectors eclesials amb els poders més opressors de la societat i la percepció de pèrdua d’autenticitat del seu missatge d’alliberament i salvació. “Jesús anà al temple i es posà a treure els venedors. Els deia «L’Escriptura diu: “La meva casa serà casa d’oració”. Però vosaltres n’heu fet una cova de lladres» Cada dia ensenya en el temple” (Lc 19,45-47)

Glosses per la vida quotidiana

El camí cap a la felicitat neix de la tranquil·litat de l’esperit i arrela en la certesa profunda de saber que s’ha actuat amb rectitud. En arribar al crepuscle del dia, quan arriba el moment de fer balanç de les nostres obres, la pau sorgeix en descobrir que hem procedit amb justícia, que hem estimat des del respecte més sincer i que hem estat capaços d’acollir, amb generositat, les esperances d'aquells que ens envolten.

“Feliços els qui observen la llei
i practiquen sempre la justícia.
Per l'amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Senyor,
visiteu-nos, veniu a salvar-nos”.
(Salm 106/105,3-4)

Davant de tots i cada un de nosaltres, la vida desplega un ventall d’ocasions que ens conviden a estimar els altres o que es presenten com una oportunitat per transformar el nostre pensament i modificar la manera com ens comportem. Sovint, a causa del tràfec diari o de les preocupacions per les mateixes cabòries, no som capaços de percebre aquests moments privilegiats. Per això, cal mantenir el cor obert i la ment desperta per descobrir aquestes situacions i convertir-les en veritables oportunitats per créixer i esdevenir millors persones. “Obriu, Senyor, el nostre cor perquè escolem atentament les paraules del vostre Fill” (Ac 16,14)

Glosses per la vida quotidiana

S’apropa la diada de Nadal. Dia assenyalat per retrobar-nos amb les persones estimades. La festa de Nadal fa present l’encarnació de Déu. La seva presència viva ens convida a no tenir por perquè Jesús, gràcies al seu amor, ens convida a seguir el camí per acomplir les nostres esperances. Els fets ens poden aclaparar o sentir sensació de derrota. Fins i tot podem percebre que no hi ha res a fer perquè tot està perdut. En aquests moments hem de tenir esperança i confiar que no serem defraudats per l’amor de Déu. “Digueu als qui defalleixen: «Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, que ve per fer justícia; la seva paga és aquí. Ell mateix us ve a salvar.» Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran. Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l'estepa. La terra ardent és ara un estany, el país de la set és ple de fonts d'aigua. En el clos on jeien els xacals, ara hi creixen canyes i joncs” (Is 35,4-7)

El mal, la injustícia, l'odi i altres formes d'opressió contra els germans formen part de la nostra realitat quotidiana. Hi ha individus que es comporten com a malfactors, i fins i tot alguns d'ells s’atreveixen a presumir de tenir Déu al seu costat mentre actuen en el seu nom. En nom de Déu es desfermen guerres i es persegueixen els justos. No obstant això, Déu rebutja els malfactors i sempre està al costat dels oprimits i perseguits. Per a ells, Déu és l'esperança. "El Senyor es gira contra els malfactors per esborrar de la terra el seu record. Així que criden els justos, el Senyor els escolta i els treu de tots els perills". (Salm 34(33) 17-18).

Tenim Nadal a tocar. S'acosta el dia que la Llum donarà sentit a l'esperança. És l'esperança que tenen aquells que la vida se'ls ha enfosquit perquè pateixen injustícies i tenen més sofriment del que poden suportar. Nadal és la gran festa on es barregen la joia i l'esperança. Serà el moment de celebrar el naixement de qui és la llum del món que ve a proclamar l'alliberament dels captius, la justícia pels pobres i el consol pels afligits.

"Déu meu, doneu al rei el vostre dret;
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.
Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S'apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort".
Salm 72/71

Glosses per la vida quotidiana

Estem en temps d’espera d’un fet que trasbalsarà els nostres cors: Nadal. El dia en què Déu s’encarna per compartir la condició humana, assumir les nostres sofrences i proposar-nos un camí de consol i salvació. És una espera confiada perquè sabem que després de Nadal ve Pasqua quan la llum il·luminarà la foscor. Nadal revela la Pasqua, aquest és l’anunci que hem de saber transmetre a la societat. Hi ha esperança malgrat les adversitats. La salvació és possible, però ens exigeix treballar perquè sigui així. “Els pobres desvalguts buscaven aigua i ni en trobaven, la set els ressecava la llengua. Jo, el Senyor, el Déu d’Israel, els escolto i no els abandó: dalt les muntanyes més àrides faig néixer rius, faig néixer fonts dintre les valls i estanys en el desert” (Is 41,17-18)

Hem d’aprendre a escoltar i fer cas dels consells assenyats, fins i tot quan aquests s'oposen directament a allò que el nostre desig voldria escoltar. Per tant, és indispensable desenvolupar un criteri ferm que ens permeti destriar amb intel·ligència els judicis plens de raó, separant-los dels falsos profetismes o dels oracles interessats. La nostra base ha de ser sempre fonamentada en criteris sòlids, acollint i aplicant les raons realment entenimentades.

“Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s’asseu al rodó burleta dels descreguts.
Estima de tot cor la llei del Senyor,
la repassa meditant-la nit i dia”
(Salm 1, 1-2)

Glosses per la vida quotidiana

Viure és una joia. Cada dia sorgeixen petits instants, epifanies de la vida quotidiana, que ens ajuden a copsar-ne el sentit íntim. L’esperit també necessita trobar aquests moments en què tot esdevé comprensible, il·luminat per les raons profundes que sostenen l’alegria de viure. Són moments il·luminats pel sentit de la fe. “Jo sóc la llum del món – diu el Senyor – el qui em segueix tindrà la llum de la vida.” (Jn 8,12)

L'encontre amb Jesús ha de transformar la vida. Ha de representar un repensar de nou les prioritats, el que fem i com ens comportem amb els demés. Jesús entra la vida per canviar-la. Això és la conversió de cor. A través de Jesús, com Zaqueu, podem començar una vida nova orientada a estimar, a construir la justícia i ser solidaris amb els altres. "Zaqueu es posà dret i digué a Jesús "Senyor, ara mateix dono la meitat dels meus bens, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més". Jesús li digué "Avui s'ha salvat aquesta casa", (Lc 19,8-9)

La fe és una gràcia, un do que es rep. Amb aquesta afirmació vull expressar que tenir fe és una vivència personal i intransferible que s'experimenta, i que pot ser aliena a d'altres persones. La creença se situa, doncs, en l'àmbit de la vivència íntima. Podem donar raó de la nostra esperança, però la forma en què la fe ha arrelat al cor és un misteri. Per tant, no cal demostrar la raó de la creença, sinó viure d'acord amb aquest do rebut i oferir-ne un bon testimoni. “Soc jo qui us he escollit del món per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà”. (Jn 15,16)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones que es perceben com a perfectes i justes, fins i tot davant la comprensió dels altres, no tenen consciència de necessitat de perdó. El seu orgull és tan gran que ni es plantegen la possibilitat de perdonar o de ser perdonades. Sense el reconeixement de la pròpia imperfecció, és impossible que arribin a entendre el sentit i els límits personals. “Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc”. (Lc 7,47) 

L'obsessió per tenir, posseir o dominar ens empobreix profundament, ens fa perdre el sentit de la vida i ens aïlla dels altres. Qui acumula propietats viu atemorit de perdre-les i pateix per defensar-les, un neguit que acaba ofuscant la seva llibertat. Més val ser que tenir. La cobdícia ens empobreix humanament i ens tanca el cor al proïsme. “Perquè hem vingut en aquest món sense res, i no ens en podrem endur res. Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets. Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en molts desigs insensats i perniciosos, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. Perquè l'amor al diner és l'arrel de tots els mals. Per haver-s'hi llançat, alguns s'han desviat de la fe i ells mateixos s'han clavat a l'ànima molts sofriments”. (1Tm 6. 7-10)

Glosses per la vida quotidiana

En un món inundat d’imatges efímeres, cal recuperar la força de la paraula. El relat ha de presidir la manera de relacionar-nos amb els demés. La paraula nua té força, no cal adonar-la en excés fins fer-li perdre el seu valor d’anunci ple de sentit. Cal fonamentar les paraules amb el testimoniatge. No ens cal poca cosa més. La paraula i l’exemple en són suficients. “Aneu i prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a propi...No porteu diners, ni or, ni plata, ni cap moneda, no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni calçat, ni bastó” (Mt 10,7-10)

 

Per alguns cristians la vivència de la fe comporta una opció de vida radicalment diferent a l’estil de vida majoritari. Són persones que han optat per viure en comunitat, renunciant a tota riquesa i compaginant la pregària amb el treball. L’opció de vida monàstica està a la base de la nostra civilització, en els monestirs s’ha teixit un concepció de vida que transmet sentit i profunditat. Gràcies pel testimoni d’aquests homes i dones que han fet l’opció monàstica. Ells i elles ens parlen d’una vida plena de sentit i humanitat

"Guarda't la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.
Decantat del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la".
(Salm 34(33) 14-15)

Glosses per la vida quotidiana

Per creure no cal tenir la certesa de que les coses són tal com els sentits ens confirmen, sinó que creiem perquè tenim una vivència interior que alimenta el nostre convenciment. No creiem perquè veiem, sinó que creiem per veure les coses amb una mirada diferent. En el fons, creiem perquè confiem en el testimoni de veritat que ens aporten les altres persones. “Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!” (Jn 20,29)

M’agradaria saber estimar més. M’agradaria saber tenir cura dels altres. M’agradaria que l’amor guies totes les meves passes en la via. M’agradaria que l’egoisme no anul·les la meva capacitat d’estimar. M’agradaria que tothom s’estimés. “Tothom coneixerà que sou deixebles mes – diu el Senyor – per l’estimació que us tindreu entre vosaltres” (Jn 13,35)

Glosses per la vida quotidiana

És fonamental que siguem coherents, que les nostres paraules i accions reflecteixin allò que veritablement creiem. No hem de permetre que la vergonya ens faci amagar les nostres conviccions, sinó que les hem de defensar, fins i tot en els moments més adversos i en els entorns més hostils. El seguiment de la causa de Jesús implica un amor incondicional cap als altres. Aquesta causa és la justícia per als més vulnerables: els pobres, els oprimits, els exclosos i tots aquells que pateixen. La força per perseverar en aquest camí de justícia no prové de l'exterior, sinó d'una experiència interior profunda, nascuda d'una trobada personal amb Jesús. "Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l'evangeli. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món, diu el Senyor” (Mc 16,15 Mt 28,20)

 

Tot sovint no acabem d’entendre alguns fets o no comprenem certes coses fins que algú més entenimentat ens ho aclareix. Això és possible si tenim la ment oberta i som receptibles a aquesta ajuda per comprendre allò que està amagat a la nostre intel·ligència. Obrim el cor, obrim la ment per acollir una nova mirada a la realitat. “L’Esperit Sant us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre” (Jn 14,26)

Glosses per a la vida quotidiana

Els cristians ens aniria bé tenir molt present el que digueren els àngels a qui estaven mirant l'ascensió de Jesús al cel. És un crit d'atenció contra estar distrets i despreocupats dels problemes de la terra. Creure no comporta ignorar la realitat. L’experiència creient es fonamenta en l’arrelament social on es testimonia el missatge profund de la fe. El qual brolla d’una comprensió del sentit de la revelació. Gràcies a això s’il·lumina la mirada interior del cor per comprendre l’esperança a què han estat cridats. “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava” (Ac 1, 11)

Els cristians hem de ser ferms en la lluita per la justícia, assumint la responsabilitat que ens correspon. La misericòrdia i la compassió ens obren el cor a aquells que pateixen discriminació i exclusió, però no podem quedar-nos en la simple empatia. Cal anar més enllà, actuar amb determinació i combatre les estructures de pecat que perpetuen la injustícia i la desigualtat, perquè només així podrem restaurar la dignitat i la humanitat de tots.

“Déu és pare d’orfes, defensor de viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
Déu dóna casa als desemparats
allibera els captius i els enriqueix”.
Salm 68(67) 6-7

Sovint sento una certa incomoditat envers els ideals mundans, ja que molts d’ells no ressonen amb les meves conviccions. Crec fermament que el món milloraria si ens orientéssim cap a valors que promoguin la humanització de les persones. Per això, em dedico a lluitar per un món diferent, més just, més digne i, sobretot, més humà. “No us demano que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no en soc. Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula”. (Jo 17,15-17)

Glosses per la vida quotidiana

Les comunitats humanes es forgen i es mantenen pels vincles que els seus membres estableixen. En el cas dels cristians, el gran signe que defineix i uneix la seva comunitat és l'amor. És gràcies a aquest amor que romanen units i es projecten cap a la societat, impulsats pel desig de fer el bé. Aquesta qualitat hauria de ser la seva distinció més evident respecte a altres grups humans. L'amor ho abraça tot, ho transforma tot. És el manament nou que condensa tots els altres, oferint una perspectiva menys rígida i infinitament més profunda. Si ens estimem, la nostra existència adquirirà un sentit completament nou i més gratificant. “Jo us estimo tal com el Pare m’estima, manteniu-vos en l’amor que us tinc” (Jn 15,9)

L’amor és el nou manament de Jesús. Estimant acomplim totes les altres possibles prescripcions. Però l’amor no és una retòrica, sinó una acció. Ortopraxis, diuen alguns teòlegs. Cada dia està plegat d’oportunitats per estimar i ser testimonis de l’amor. No les hem de deixar passar de llarg. “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano”. (Jn 15,12-14)

Glosses per la vida quotidiana

La vida és un camí on constantment ens trobem amb moments que requereixen comprensió i discerniment. Sovint, la claredat ens manca per saber com actuar. Per això, buscar un guiatge interior pot il·luminar el nostre camí, donant sentit a la nostra existència i la pau interior que ens fa lliures.

"Envieu-me la llum i la veritat;
que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya sagrada
al lloc on residiu"
Salm 43 (42) 3

Cada dia, si és possible, o amb una certa assiduïtat i constància, hem d’esmerçar una part del nostre temps a llegir autors que ens ajudin a créixer interiorment. De la mateixa manera que alimentem el cos, necessitem sustentar l’esperit. Ens calen paraules que ens ajudin a créixer interiorment. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna” (Jn 6,63.68)

Els primers cristians es distingien per l'amor mutu que unia les seves comunitats. L’amor és un signe distintiu dels cristians. Des de l’amor es construeix l’esperança d’un món millor, més just i solidari. L’estimació transforma les persones i la societat. L’amor tot ho pot. “El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics”. (Jn 15,12-13)

Glosses per la vida quotidiana

Vivim en un temps ple d’ofertes de felicitat ràpida. Hi ha una gran oferta de camins per ser feliços. La majoria d’ells situen l’individu en el centre de tot. Aquest elogi de l’individualisme ens fa perdre la perspectiva dels altres. El camí de la verdadera felicitat neix de la descoberta de les altres persones i el valor que tenen en la nostra vida. Ningú és una illa. “Jo soc el pa de vida. Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre” (Jn 6,48-51)

Confiem i vivim amb l'esperança que l'amor ens obrirà nous camins i farà créixer el nostre esperit, fins i tot més enllà del que ara creiem possible. Estem cridats a l'esperança, i el camí per aconseguir-la és estimar plenament els altres i a nosaltres mateixos. Aquestes dues accions alimenten el nostre esperit i ens porten la pau al cor “El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà per sempre” (Salm 117,2)

Glosses per la vida quotidiana

Si bé és comprensible que les preocupacions vitals ocupin la nostra ment, no hem de permetre que atrapin el nostre cor. És fonamental discernir allò que alimenta la nostra vida interior i ens porta serenitat. Deixar-nos atrapar únicament pels problemes del dia a dia ens pot fer oblidar la recerca d'un significat més profund. “ No us afanyeu tant per aquests aliment que es consumeix, sinó pel que dura sempre i dóna la vida eterna, per l’aliment que el Fill de l’home us proporciona” (Jn 6,27)

 

És cert que les persones necessitem alimentar-nos per viure, però també ens cal una altra mena d’aliment per enfortir i fer créixer la vida interior. Els dos aliments ens permeten tenir una vida digna i plena. Junt amb el cos, les persones ens cal procurar per la salut del nostre esperit. “Jesús digué: “Jo soc el pa que dona la vida: els qui creuen en mi no tindran mai set”. (Jn 6,35)

 

És important ser agraïts amb aquelles persones i situacions que ens aporten pau interior. Cada dia podem buscar petits moments per alimentar l’esperit i guanyar la serenor necessària per afrontar els desafiaments de la vida. Hem de viure amb alegria aquests instants de glòria quotidiana. “La meva boca no es cansa de lloar-vos, us glorifica tot el dia, plens de goig, els meus llavis i la vida recobrada us aclamaran enmig dels cants”. (Salm 70,8.23)

Glosses per la vida quotidiana

Per creure, no cal tenir la certesa que les coses són exactament com els sentits ens mostren. Més aviat, creiem perquè experimentem una vivència interior que nodreix el nostre convenciment. No creiem per veure, sinó que creiem per poder veure les coses amb una mirada diferent. En el fons, creiem perquè confiem en el testimoni de veritat que ens ofereixen les altres persones. “Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!” (Jn 20,29)

 

La raó ens permet comprendre les lleis que regeixen l’esdevenir de moltes coses. També ens dona arguments per explicar el que creiem i sentim. Però hi ha un enteniment que transcendeix la racionalitat perquè fa estada en el cor. A través d’aquesta comprensió adquirim una saviesa que il·lumina els racons incomprensibles de la vida. “Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos” (Mt 11,25)

 

És important ser persones bones i practicar el bé. Hem de construir justícia i ser testimonis de la pau. L'amor ha de ser present en tot moment, ja que té el poder de transformar-ho tot. Gràcies a l'amor, podem vèncer l'egoisme que ens limita. Perdre la capacitat d'estimar equival a morir en vida. L'amor treballa pacientment el nostre esperit i ens dona vida. Per tant, estimem i no deixem mai d'estimar-nos. “Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor, qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 15,9,5b)

Glosses per la vida quotidiana

En l'ofici de viure, sovint ens trobem davant de situacions que ens exigeixen discernir com actuar per mantenir-nos fidels a les nostres creences i als principis que en deriven. Per això, necessitem referents que ens acompanyin i ens orientin en aquest procés de discerniment. La lectura i la meditació de l'Evangeli són recursos valuosos per ajudar-nos en aquesta tasca. "Els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures" (Lc 24,45) 

Us ha passat mai de pensar que el vostre esforç no té cap efecte en la societat? Que les vostres aportacions són massa petites per marcar la diferència? Doncs bé, recordem que "tota pedra fa paret". Fins i tot allò que ens sembla insignificant suma, i la força de moltes petites accions és el que realment impulsa els grans canvis.

“La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen”
(Salm 118 (117) 22-23)

Glosses per la vida quotidiana

La bona nova de la Resurrecció és anunciada per dones. Són elles qui tenen la missió de comunicar als altres deixebles que Jesús no és mort, sinó que viu. Malgrat la por inicial, superen les seves pors gràcies a l'experiència viva i profunda de l'encontre amb Jesús ressuscitat. Aquesta trobada transforma les seves vides i les converteix en testimonis valents i decidits. “Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles. Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i les va saludar”. (Mt 28,8-9)

Una de les grans lliçons de la Setmana Santa és que la mort no pot ser l'última paraula de l’existència humana. Les persones tenim l’oportunitat de viure la mateixa experiència que van viure els primers deixebles, que van comprendre el veritable sentit de la resurrecció a través de la seva trobada personal amb Jesús. A partir d’aquest encontre, tot adquireix sentit i es fa comprensible. “Jesús li diu: Dona, per què plores? Qui busques?. Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré. Li diu Jesús: Maria!. Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: Rabuni - que vol dir «mestre»”. (Jn 20,15-16)

Ens sentim decebuts per l’evolució dels esdeveniments. No sempre entenem la raó de moltes coses i, amb ressentiment, recriminem a Déu el fet que permeti tantes desgràcies. Però per poder entendre per què existeix el mal al món, cal canviar la nostra perspectiva i adoptar nous referents. Des d’aquesta nova mirada, allò que abans ens semblava incomprensible esdevé clar i entenedor. Els cristians hem de seguir l’exemple dels deixebles d’Emmaús: acompanyar la societat, acompanyar les persones en els seus camins, establir converses i, a través del nostre testimoni, ajudar-les a comprendre el sentit de tot plegat  creient en Jesús. La fe és també un acompanyament constant en el camí de la vida.“¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?” (Lc 24, 32)

Glosses per la vida quotidiana

Bon dia a tothom. Crist ha ressuscitat, realment ha ressuscitat. Per què busqueu entre els morts el qui viu? La Pasqua se'ns presenta novament a tots. Vivim la Pasqua com a jornada de celebració, perquè és el dia en què la llum triomfa sobre la foscor, la vida sobre la mort. La mort, en les seves diverses formes, ens priva de la llibertat, ens imposa injustícies i desigualtats, i ens separa dels éssers estimats. Però la nostra esperança rau en la certesa que hi ha vida després de la mort. Aquesta és l'esperança que ens manté dempeus.Tot i això, hem de lluitar perquè la justícia guanyi a les morts injustes i innecessàries. Només així podrem experimentar el veritable alliberament de la Pasqua.

El mal i la mort no tenen l'última paraula. No poden acabar amb l'amor, ni negar el sentit de la vida, ni desmentir que la història humana és, en realitat, la història de la salvació i l'alliberament. La Resurrecció no fou només una resposta del passat, comprensible només pels testimonis de l’època. La resurrecció de Crist es fa present en cada instant del nostre present i en les vides de totes les persones. Quan ens preguntem què significa realment la Resurrecció, no ens limitem a pensar en la sortida sorprenent i radiant d'un cos de la tomba, una escena que desafia la lògica de la raó. Confessar la Resurrecció de Jesús és, en realitat, entendre el significat profund del món, un món on les persones estimen de veritat. Estenem la Pasqua al nostre voltant, a les nostres vides i relacions.

“Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?  No és aquí: ha ressuscitat” (Lc 24,5-6)

Bon diumenge i santa Pasqua. Crist ha ressuscitat, aquesta és l'esperança i veritat

Glosses per la vida quotidiana

Dissabte Sant, un dia de silenci. Un silenci profund, carregat de dolor. El silenci de la mare, que medita el sofriment en veure al seu fill penjat de l’arbre de la creu. Silenci davant de la mort injusta de Jesús, condemnat per les estructures de poder, tant religiós com polític. El poble, en el fons, no ha estat aliè a la seva mort. Entre Jesús i el bandoler, el poble va triar a aquest darrer. Els seguidors de Jesús, desconcertats i trencats, veuen el Messies derrotat.

Després de ser baixat de la creu, ha estat enterrat en secret. Tot seguit, com diu el Credo apostòlic, Jesús va davallar als inferns. Ho va fer portant les nostres inseguretats. Tot sembla haver-se acabat perquè hi ha una gran absència. Tenim por, experimentem la solitud i la desesperació davant la incertesa del sentit d’aquesta buidor. Ningú entén què ha passat. Com pot ser que Déu hagi abandonat aquell que es proclamava el seu Fill? Tot dissabte és un gran silenci. Un silenci que parla, que ens envolta i ens omple. Les paraules del profeta Osees ens diuen que l'absurditat és només aparent. Aquesta nit la llum il·luminarà el nostre enteniment i comprendrem el que ara sembla incomprensible.

"Veniu, tornem al Senyor.
Ell, que ens ha trossejat, ens guarirà;
ell, que ens ha ferit, ens embenarà.
Ens tornarà la vida en dos dies,
el dia tercer ens farà aixecar
i viurem a la seva presència"
Os 6,1-2

Que passeu un bon Dissabte Sant.