dissabte, 4 de juliol de 2020

Glosses per la vida quotidiana


L’ofici de viure és molt simple: estimar als altres, estimar-nos a nosaltres mateixos. Viure és procurar pels altres, estar atents a la bondat que dóna la felicitat. Aquesta es construeix a partir de l’amor i és l’amor el que ens aporta el sentit transcendent de la vida. “Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals” (Am 5, 14-15)

Els pensaments ens poden empresonar i condicionar, no només el que fem, sinó també el que som. La nostra llibertat personal està condicionada per la nostra vida interior. És important ser sincers amb nosaltres mateixos i mantenir un esperit ferm i noble. “Per què penseu amb dolenteria dins vostre? Què és més fàcil, dir: "Et són perdonats els pecats", o bé dir: "Aixeca't i camina"? (Mt 9,4-5)

Per creure no cal tenir la certesa de que les coses són tal com els sentits ens confirmen, sinó que creiem perquè tenim una vivència interior que alimenta el nostre convenciment. No creiem perquè veiem, sinó que creiem per veure les coses amb una mirada diferent. En el fons, creiem perquè confiem en el testimoni de veritat que ens aporten les altres persones. “Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!” (Jn 20,29)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada