divendres, 16 d’abril de 2021

Glosses per la vida quotidiana

Els canvis han de ser radicals, els pedaços serveixen de ben poc. Hem d’exigir-nos anar al fons de les coses i reconèixer que tot canvi exigeix també una transformació personal, sovint oblidem aquest aspecte. En moltes ocasions ens cals néixer de nou per fer possible una nova manera de ser i de viure. Això pot significar deixar-se emportar per l’esperit, viure lliures de prejudicis i abandonar els límits imposats per nosaltres mateixos. “No t'estranyis si et dic que heu de néixer de nou. El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit”.(Jn 3,7-8) 

L’ideal és viure en una societat d’iguals, rica en diversitat i unida entorn uns valors cívics compartits. Hem de caminar en aquesta direcció. El grans canvis socials neixen a partir de la transformació personal. Un primer pas és saber compartir amb generositat el que tenim. “La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d'ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots” (Ac 4,32). 

Les creences personals no estan deslligades de com ens comportem. Som el que fem i fem el que som. Fer i creure estan units per la coherència. La creença religiosa no està al marge d’aquesta lògica. Fins el punt, que la pràctica del que es creu és tant important com l’experiència íntima de la fe. “La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat s'acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu.” (Jn 3,19-21)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada