La tradició religiosa cristiana ha omplert i carregat l’experiència creient de manaments feixucs. Moltes de les normes eclesials són difícils d’entendre perquè s’escapen de lògica de l’Evangeli i semblen obeir més a les obsessions i dèries dels legisladors eclesials. Els creients han de guiar-se per altre criteris i mirar d’acomplir el manament de l’amor, del qual s’han de derivar totes els altres criteris a seguir en la vida. “Quin és el primer de tots els manaments? Jesús va respondre: El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests” (Mc 12,28-31)
La causa de Jesús és la justícia, la restitució del dret i el capgirament dels plans de la gent que no fan el bé. Nosaltres hem de ser agents d’aquesta causa i treballar activament a favor del bé, de la igualtat, de la dignitat manllevada i de l’estimació entre les persones. Cada dia tenim moltes oportunitats per donar exemple de tot això.
“Ell es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor allibera els presos,
el Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els qui ensopeguen,
el Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters,
manté les viudes i els orfes,
però capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles”.
(Salm 145,6-10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada