L’experiència del perdó alleugera la tristor d’ànima. Podem tenir consciència de no haver fet bé les coses, d’haver-nos comportat injustament o amb poc amor. Cada una d’aquestes situacions empetiteix el cor i amarga l’esperit. Necessitem sentir-nos perdonats d’aquestes culpes per la falta d’estimació. Només això així l’ànima recupera la serenor. “Què és més fàcil, dir: «Et són perdonats els pecats», o bé dir: «Aixeca't i camina»? Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític: «Aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa»”. (Mt 9,5-6)
L’amor tot ho pot, tot ho transforma. Si estimem, a més de fer el bé a altres persones també ens el fem a nosaltres mateixos. Gràcies a estimar, superem els nostres egoismes que ens tanquen a percebre la profunditat de la vida, i descobrim que els altres ens canvien i ens ajuden a vèncer les nostres pors. “Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors” (Mt 9,13)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada