Viure és una joia. Cada dia hi ha petits instants que ajuden a comprendre quin és el sentit íntim de la vida. L’esperit necessita trobar també aquests moments en els quals tot esdevé comprensible il·luminat per raons profundes que sostenen aquesta joia de viure. “Jo soc la llum del món – diu el Senyor – el qui em segueix tindrà la llum de la vida” (Jn 8,12b).
La vida aporta, en moltes ocasions, la vivència de trobar-se a la intempèrie i desprotegits d'acolliments càlids que ajudin a assumir el present i viure esperançats. Aquestes situacions ens conviden a la confiança. L'experiència de sentir-se estimat, per Déu i per altres persones, aporta la confiança necessària per descobrir que la intempèrie no és una fatalitat sinó un espai on experimentar la joia de l'amor. La confiança és fonamental en les relacions humanes i també en l'àmbit de l'expressió de la fe. Confiar és fiar-se dels altres. Gràcies a la confiança el cor s'obre sincerament i acull el que els altres ens puguin aportar, sense cap restricció i dubte. La confiança aporta serenor i tranquil·litat a l'esperit.
"El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna".
(Sl 23(22)1-2)
¿Som ràpids en judicar als altres? ¿ens agrada avaluar el que fan les persones i opinar? Sovint, un cop fet aquest judici, sempre a partir de criteris personals, classifiquem les persones entre els bons i els dolents. ¿Intentem comprendre com són les altres persones? ¿ens preguntem què podem fer per ajudar-la? “Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnes, sinó per salvar el món gràcies a ell” (Jn 3,17)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada