Segueixo commogut per les dures imatges de la interminable guerra d’Ucraïna. Els sentiments van des de la indignació fins a la misericòrdia. Hem fracassat com a civilització. Portem molt de temps instal·lats en una profunda deshumanització. Per això les paraules d'avui tenen sentit si les comprenem des del drama humà de la negació al dret a la vida deshumanitzada que pateixen moltes persones. "No ens cansem de pregar demanant a Déu, que amb tota la saviesa i la intel·ligència de l'Esperit, us faci conèixer plenament allò que vol de vosaltres: que porteu una vida digna del Senyor". (Col 1,9-10)
Sovint comento que l’amor salva. És veritat. Les persones necessitem sentir-nos estimats. Al llarg del dia, cadascú pot ser testimoni de la força de l’amor. Quan som amables, cordials, receptius i acollidors dels altres estimem. Donem una oportunitat a l’amor per transformar la vida dels qui ens envolten. "Jo, sabent que m'estimeu, tinc plena confiança. El meu cor s'alegra, ja em veig salvat" (Salm 12(12),6)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada