Cada cop hi ha més esdeveniments socials i polítics difícils d’entendre la seva lògica. Els raonaments i judicis que tenim semblen insuficients per comprendre del tot el que està passant. Ens cal aplicar uns principis de saviesa que vagin més enllà de la raó. És una saviesa que neix en el cor, en la capacitat d’amor i d’estimar que tenim, i que s’estén més enllà de la lògica que la mundanitat ens proposa. “La saviesa té un esperit intel·ligent, sant, únic i variat, subtil, àgil, penetrant, immaculat, clar, inofensiu, benèvol, agut i sense traves, benefactor, humanitat, segur, incommovible, tranquil, capaç de tot, atenent a tot. Impregna tots els esperits, sobretot els més subtils, intel·ligents i purs”. (Sv 7,22-23)
El text d'avui necessita aturar-se més de compte, contemplar-lo i meditar. Després cadascú en pot treure les seves conclusions. A mi em suggereix que cal prendre riscos, sortir de la zona de confortabilitat personal. D'assumir que cal obrir-se als altres, al món; sortir a la intempèrie i dialogar amb el desconegut, amb els que són diferents que nosaltres i no pensem com nosaltres. "Qui miri de conservar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi viurà", (Lc 17,33)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada