Glosses per la vida quotidiana

Estimar als enemics costa, es fa difícil. Vivim en una societat orientada a aplicar amb educació la llei del talió. Però el cristianisme proposa una relació d’amor als enemics. Estimar-los vol dir saber perdonar, però també vol dir combatre contra les circumstàncies que fa considerar-los els nostres enemics. L’amor i el perdó són dos distintius de la vida cristiana. La pràctica de l’amor i el perdó obren el cor de les persones al sentit de la vida. "Ja sabeu que van dir: estima els altres, però no els enemics" Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Si estimeu només els qui us estimen ¿quina recompensa mereixeu?". (Lc 6, 27-28)

Moltes persones estan preocupades per aconseguir ser importants en la vida, ser dels primers, lluir més que els altres i rebre el seu reconeixement. D’alguna manera són persones obsessionades a adquirir notorietat i visibilitat pública. Això pot arribar a crear malestar i enuig si no ho assoleixen. La vanaglòria mundana és innecessària. ¿Això és realment el que cal? La pau interior no es troba en l’aparença externa, en l’aquiescència dels altres, sinó en l’obertura i l’estimació als altres. Cal estimar als altres i apropar-s’hi amb actitud de servei. Només així la vida té sentit i podem estar en pau amb nosaltres mateixos. "Pel camí havien discutit quin d'ells seria el més important. Aleshores s'assegué, cridà els dotze i els digué. "Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots"  (Mc 9, 34-35)

Algun cop podem haver experimentat un sentiment de desorientació o de desconcert en relació amb com actuem en la vida quotidiana. Pot aparèixer la sensació de no tenir un rumb definit o no tenir les idees clares del que hem de fer. En aquests moments és bo aturar-nos, asserenar-nos, deixar aparcades les tribulacions i descobrir aquells principis i valors que donen solidesa a la vida. I a partir d’ells revisar el què fem i com ho fem. “Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14,6)

Glosses per la vida quotidiana

De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem mantenir l’esperit. Ens calen paraules que ens ajudin a créixer interiorment. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Podem dedicar una part del nostre temps a llegir autores que ens ajuden a créixer interiorment. Segur que cada dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar una petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna” (Jn 6,64.68).

 

Les persones som contradictòries i ens hem d’acceptar-nos així. Hi ha coses que podem canviar per millorar, i així ho hem de fer obrint el cor a acceptar l’ajut d’altres persones que ens estimen. Assumir que som limitats ens ajuda a madurar la personalitat i reconèixer que necessitem l’amor dels altres per seguir el nostre itinerari vital. “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”. (Mt 16,24)

Glosses per la vida quotidiana

L’accés a Déu, la vivència del transcendent, neix de la trobada personal i única amb Jesús. Ell és la porta que ens obre de manera comprensible al misteri de Déu. Gràcies al seguiment de la causa de Jesús se’ns fa entenedor el sentit profund de la vida.“Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare” (Jn 14,6)

 

Pels cristians, els pobres són una opció preferencial. Ells han de rebre tota la nostra atenció en la lluita per fer un món més just i habitable. Els exclosos i marginats socialment, juntament amb les persones que pateixen qualsevol mena de tipus de pobresa espiritual són els estimats de Déu i han de ser els nostres estimats. “Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres”. (Lc 6,20)

 

Hem d’aprendre a escoltar i fer cas dels consells assenyats, per més que contradiguin el que voldríem sentir. Cal tenir criteri per discernir el que són judicis plens de raó dels falsos profetismes o els oracles interessats. Hem de fonamentar-nos en criteris sòlids i saber acollir les raons entenimentades.

“Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s’asseu al rodó burleta dels descreguts.
Estima de tot cor la llei del Senyor,
la repassa meditant-la nit i dia”
(Salm 1, 1-2)

Glosses per la vida quotidiana

L'anunci de la felicitat dels altres, és una crida a la seva esperança i una responsabilitat per nosaltres. Seran feliços si nosaltres ens comprometem a què ho siguin. L'esperança és una certesa que reclama el nostre amor a favor seu. "Feliços els qui ploren: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats" (Mt 5,5-6)

Cal posar-se en marxa per anunciar que és possible un món diferent i que les esperances poden esdevenir realitat. Podem apropar el Regne de justícia i amor si decididament sortim al carrer i treballem per fer-lo realitat. Ho hem de fer amb el que som i tenim, sense massa estridències, només ens cal saber escoltar i compartir. “Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar a ningú pel camí. Quan entreu a una casa digueu primer: “Pau en aquesta casa” (Lc 10,3-5)

Glosses per la vida quotidiana

Confessar-se cristià és afirmar el sentit de la causa de Jesús i creure que la pràctica de l’amor és el millor camí per construir una nova societat on les relacions entre les persones estiguin basades en la llibertat i la fraternitat. Gràcies a aquest testimoniatge el Regne de Déu, no és un somni abstracte sinó un somni que es comença a construir aquí a la terra. "Que tothom reconegui els favors del Senyor, els prodigis que ha fet en bé dels homes: dona beure a l'assedegat i sacià de menjar el famolenc" (Salm 105(106),8-9)

Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i revisar si som hipòcrites a l'hora de practicar una religió. Hem de mirar si estem atrapats en els formalismes religiosos que oculten el que és fonamental: l'amor de Déu i al proïsme. L’excés de zel formal tapa la misericòrdia i compassió a les altres persones i dificulta conrear la vida interior basada en la llibertat i l’obertura a la gràcia. "Hipòcrites. Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans. Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes". Mc 7, 6-8

Les persones no ens contaminem per les coses que puguem prendre o per les coses que emprem, llevat dels aliments perjudicials per a la salut. No són els instruments el que ens perjudiquen, sinó la maldat que puguem tenir en el cor. El mal no està en les coses, sinó en el cor de les persones. És el cor el que cal sanar. “No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur” (Mc 7, 15)

Glosses per la vida quotidiana

Penso que és bo sentir-se lleuger d’equipatge perquè així les persones podem tenir més disponibilitat per donar-se als altres. Aquesta actitud vital comporta aprendre a viure amb el que és imprescindible, lliures dels lligams amb els valors i objectes mundans que poden impedir fer-nos propers als nostres germans. “No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits” (Mc 6,8-9)

Hi ha moments que defallim o que percebem que la realitat ens sobrepassa. Són moments en què ens sentim superats i esgotats anímicament. En sentim amb l’ànima cansada. En aquestes situacions cal obrir el cor i deixar-se amarar per l’acolliment de les altres persones i percebre l’amor de Déu. En aquestes situacions, cal ser humils i no orgullosos, i reconèixer les nostres limitacions. La pregària, la meditació, i altres camins, són bons ajuts per retrobar la pau interior. “Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada; salveu-me per l’amor que em teniu. Que no en tingui un desengany jo que us invoco" (Salm 31(30) 17-18).

Glosses per la vida quotidiana

Les persones som contradictòries i ho hem d’acceptar així. Això no significa renunciar a superar aquestes contradiccions, però si no ho aconseguim no hem d’anguniar-nos. Hi haurà coses que podrem canviar per millorar. En aquests casos hem d’obrir el cor a deixar-nos ajudar per fer aquest canvi. Assumir que som limitats ens ajuda a madurar la personalitat i reconèixer que necessitem l’amor dels altres per seguir el nostre itinerari vital. “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”. (Mt 16,24)

Hi ha moments que defallim o que percebem que la realitat ens sobrepassa. Davant d’aquesta situació cal obrir el cor i deixar-se amarar per l’acolliment de les altres persones. En aquestes situacions, cal ser humils i no orgullosos, i reconèixer les nostres limitacions. Necessitem ser ajudats i volem ser-ne. “Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada; salveu-me per l’amor que em teniu. Que no en tingui un desengany jo que us invoco” (Sl 31(30), 17-18).

L’Evangeli conte petites recomanacions que són una guia per orientar el comportament humà en el dia a dia. Val la pena intentar seguir-les perquè ens ajuden a ser millors persones i faciliten la nostra relació amb les altres persones."Mireu de viure en pau amb tothom. Busqueu la santedat, ja que sense santedat ningú veurà Déu". (He 12, 14)

Glosses per la vida quotidiana

Sabem que la veritat ens fa lliures perquè allibera el cor de l’esclavatge de la mentida. Hem de ser sincers. Val més callar abans de mentir. La falsedat intencionada és moralment inacceptable, perquè significar enganyar a una altra persona i menysprear la seva dignitat i el seu dret a saber la veritat. “No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut” (Mc 4,22)

Hi ha moments que podem pensar que les desitjades transformacions socials no arriben, que tot va massa lent. Podem arribar a dubtar de l’eficàcia dels nostres esforços per fer possible modificar tantes injustícies i desigualtats. La nostra impaciència ens impedeix veure com avança el canvi a partir de petites iniciatives que avancen en la direcció proposada. “A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra” (Mc 4,30-32).