Penso que és bo sentir-se lleuger d’equipatge perquè així les persones podem tenir més disponibilitat per donar-se als altres. Aquesta actitud vital comporta aprendre a viure amb el que és imprescindible, lliures dels lligams amb els valors i objectes mundans que poden impedir fer-nos propers als nostres germans. “No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits” (Mc 6,8-9)
Hi ha moments que defallim o que percebem que la realitat ens sobrepassa. Són moments en què ens sentim superats i esgotats anímicament. En sentim amb l’ànima cansada. En aquestes situacions cal obrir el cor i deixar-se amarar per l’acolliment de les altres persones i percebre l’amor de Déu. En aquestes situacions, cal ser humils i no orgullosos, i reconèixer les nostres limitacions. La pregària, la meditació, i altres camins, són bons ajuts per retrobar la pau interior. “Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada; salveu-me per l’amor que em teniu. Que no en tingui un desengany jo que us invoco" (Salm 31(30) 17-18).
a vegades fisicament no pots anar llleuger de equipatge , pero si pots estar convençut que et cal aquest desprendiment que en quan pots et desfas de tot el que sobra. Es un principi étic.
ResponElimina