Glosses per la vida quotidiana

Vivim en un món on es tendeix a la falsedat i la hipocresia. En general, les persones critiquem els comportaments dels altres i som benèvols amb el que fem, fins i tot ho arribem a justificar. No som ningú per judicar alegrement als altres i sé malèvols amb els nostres judicis. Més aviat, ens hem d’apartar dels qui ho fam i ser-ne indiferents. Les persones hem de relacionar-nos amb sinceritat i transparència. Hem d’evitar l’engany i la suspicàcia. “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”. Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra” (Jn 8,7-8)

La pregària permet que el cor s’obri a la transcendència mentre es reconeixen les limitacions de la suficiència humana. Al llarg de l’existència, sorgeixen moments que ens ajuden a prendre consciència de la necessitat de trobar acolliment per consolar els nostres neguits. Són precisament aquestes etapes de dificultat les que conviden a un abandonament confiat, permetent-nos experimentar que, en realitat, no avancem pas sols pel camí de la vida.

"Senyor, escolteu la meva pregària,
que el meu cor arribi a vós.
No m'amagueu la vostra mirada
en aquesta hora de perill;
escolteu atentament,
no trigueu més a respondre
ara que us invoco"
(Salm 102 (101),2-3)

La integritat i la disponibilitat, són qualitats humanes que haurien de guiar els nostres comportaments. La integritat es basa en la capacitat d’actuar les persones d’acord amb les seves creences, principis i valors. La disponibilitat és la qualitat d’estar lliures per acollir i atendre les sol·licituds d’altres persones. Gràcies a la integritat, aquesta disponibilitat és desinteressada i guiada per l’amor.

“Tu m'has dit a cau d'orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.
Per això et dic: "A tu em presento,
en el llibre hi ha escrit el que has fet per mi.
Déu meu, vull fer la teva voluntat:
guardo la teva llei al fons del cor" ”
(Salm 40/39, 7-9)