La pau no és només l’absència de guerra o el manteniment d’un “status quo” que dona aparent tranquil·litat perquè no hi ha conflictes mentre es mantenen les injustícies. Si volem la pau hem de treballar per la justícia i per la dignitat de les persones. La pau neix en el cor de cada un de nosaltres quan ens estimem i estimem al proïsme. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dona. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27)
Hi ha moments en la vida que els esdeveniments ens superen i ens esgoten anímicament. En sentim amb l’ànima cansada. És en aquestes situacions que cal obrir l’esperit perquè la transcendència ens consoli i reconforti. La pregària, la meditació, i altres camins, són bons ajuts per trobar la pau interior. “Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada, salveu-me per l’amor que em teniu. Que no en tingui un desengany, jo que us invoco” (Salm 31/30,17-17)
Per néixer de nou, per canviar interiorment i vèncer velles inèrcies que ens empresonen o limiten, cal renunciar a algunes coses. És un morir, renunciar, al que es vell per assolir unes fites superiors, plenes de nova vida, diferent i més plena. "Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit" (Jn 12,24)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada