Les persones podem manifestar una tendència a pensar que som superior als altres o que els títols i coneixements que tinguem ens donen més rellevància social. Correm el risc de separar-nos dels altres per supèrbia enlloc d’acollir-los i ser-ne servidors. També podem caure en el parany d’ignorar el reconeixement que cal tenir a les capacitats i mèrits dels altres. Cal evitar qualsevol actitud que allunyi i separi. “No hi ha cap criat més important que el seu amo, ni cap enviat més important que el qui l’envia. Sabent això, feliços vosaltres si ho practiqueu” (Jn 13, 16-17)
No hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar. Hi ha persones que amb molt lucidesa ens adverteixen dels perills d’una societat desbocada. Però, per regla general, no els fem cas i vivim com si passes res. Tenir el cor endurit per escoltar mals auguris. Hauríem de tenir orelles que escoltessis i ulls que veiessin. “Els profetes només són mal rebuts en els seus pobles, en la seva parentela i entre els de casa seva” (Mt 13, 57)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada