Indisciplina política

En un partit salten totes les alarmes quan, per exemple, una persona trenca la disciplina de vot parlamentari i vota diferent de la resta del grup parlamentari. Llavors les acusacions són de deslleialtat i, moguts per una suposada defensa dels interessos generals, atribuïda la seva defensa al partit, es proposa expulsar a l’autor de  l’indisciplina. No és freqüent que això passi en el sistema polític del nostre país, ja que la cultura política imperant prima el col·lectiu polític, el partit, enfront a la responsabilitat política individual, aquella que porta al polític a actuar com a individuo individualitzat en cada acte polític.

Sóc del parer que aquesta situació ha de canviar. Els partits haurien de saber articular la representació dels interessos generals amb el respecte als criteris personals. El dilema està en trobar l’equilibri entre el col·lectiu, la tribu, i la persona, l’individu autònom, madur i responsable. El partit no és l’organització de la disciplina sinó l’articulació d’unes llibertats individuals que s’han trobat per defensar uns idearis, unes revoltes morals i unes propostes compartides que consideren adequades per l’interès general. Perquè els partits, cada cop menys representen el que antigament es deia interessos de classe, sinó uns interessos generals relacionats fonamentats en virtuts públiques.

Per això, quan es dóna una indisciplina el que es posa en evidència, i això hauria de ser l’objecte  del debat, no és el comportament anòmal d’una persona sinó el gregarisme de la resta de persones que voten segons el que indica el cap del grup parlamentari. En aquest gest, que tothom em vist en els mitjans de comunicació, es condensa l’essència del dilema: seguir al grup o exercir la llibertat individual. El dilema entre la unitat del partit i la indisciplina és fals, o al menys així ho considero. Perquè els que actuen en contra de la seva consciència adduint que defensen la unitat del partit únicament organitzen una justificació d’actuar en contra del que pensen, però no ajuden a clarificar la qüestió. Dit d’una altra manera, tenen por o temen de perdre masses coses si es situen al marge de la majoria.