divendres, 11 de maig de 2018

Glosses per la vida quotidiana


Els cristians, alguns moments de la nostra vida, podem recollir la incomprensió de la societat. Si som coherents amb les nostres conviccions, i actuem d’acord amb elles, podem trobar-nos en situacions en que una part de la societat no ens comprengui o, fins i tot en determinades circumstàncies, ens pugui ser hostil. En aquests moments, hem de percebre que no estem sols perquè formem part d’una comunitat de vida unida per l’amor.  Us exclouran les sinagogues. Més encara: ve el moment  que els qui us matin es pensaran fer un homenatge a Déu. Tot això ho faran perquè no han conegut ni el Pare ni a mi. (Jn 16,2-3)

Pregar és un situar-se davant de la transcendència. Quan es prega la intimitat personal esdevé transparent a la mirada interior. Hi ha diferents tipus de pregària. Una de les pregàries habituals és la súplica. No és un demanar per demanar, ni suplicar fets impossibles. La súplica significa reconèixer les nostres limitacions, reconèixer que necessitem ser ajudats i obrir el cor al misteri d’aquesta transcendència.

Sempre que us invocava, m’heu escoltat,
heu enfortit la meva ànima.
La vostra dreta em salva.
Que el Senyor continuï afavorint-me.
El vostre amor perdura sempre.

Salm 137

L’art de viure ens demana constantment discernir els esdeveniments a fi de poder actuar correctament. Enfront de practicar una moral de la situació hi ha l’alternativa de tenir uns principis capaços d’orientar-nos sobre el que cal fer. Aquesta actitud exigeix construir aquests principis i saber practicar el discerniment per tal d’orientar el nostre comportament. L’Esperit de la veritat, us guiarà cap el coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà i us anunciarà l’esdevenidor. (Jn 15, 11-13)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada