No per parlar més podem convèncer millor. El que importa és el sentit del
que diem i com ho fem. Les nostres paraules han de ser amables i
entenimentades. Hem de procurar persuadir i no imposar. “Que la vostra pregària no sigui un parlar per parla com la dels pagans;
es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar” (Mt 6,7).
L’afany d’acumular riqueses accentua l’egoisme, rapta el cor a la bondat.
Les ganes de tenir anul·la la possibilitat de ser, de créixer com a persones i
ens fa insensibles a la descobriments dels altres. La vida no és un compte
corrent, sinó la riquesa que brolla d’estimar intensament i donar-se de tot cor
a que les persones siguin felices. “No
ompliu les arques amb coses de valor aquí a la terra, perquè a la terra les coses s’arnen, es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més
que reuniu tresors al cel; aquells no s’arnen no es rovellen, allà els lladres
no hi entren a robar-los. On tens els tresor, hi tindràs el cor” (Mt 6,19-21)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada