divendres, 25 de setembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

Segur que, més d’un cop, hem experimentat que la confiança amb una persona esdevé una crida a acollir i fiar-nos del que ens proposa. Fins i tot, en algunes situacions, aquesta crida pot comportar un canvi radical en l’opció de vida. Pot significar una transformació profunda de les opcions bàsiques i un convit a seguir nous camins i iniciatives. Per atendre aquesta crida, cal tenir el cor obert i un esperit lliure. “Mentre se n'anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: Segueix-me. Ell s’aixecà i el va seguir” (Mt 9,9) 

El temps no és per esgotar-lo en curses inútils per fites impossibles o en metes inaccessibles per la majoria de la gent. El temps és un regal de la vida que ens permet gaudir-la en cada un dels instants que ens ofereix quotidianament. És en el cor on s’obtenen totes les gràcies i la felicitat. La senzillesa i la humilitat ens obren el cor al sentit més íntim de l’existència i ens ajuden a descobrir la joia de viure. “Els homes sempre troben bé tot el que fan, però el Senyor és qui sospesa les intencions del cor. Més que l’ofrena de víctimes, el Senyor és qui sospesa els seus cors. Mirada altiva i cor ambiciós: el pecat és el distintiu de l’injust. Els càlculs ben fets proporcionen guanys, voler córrer massa proporciona pèrdues. Fortuna guanyada amb engany: fum que es desfà, parany mortal”. (Pr 21,2-6) 

¿Tenir o ser? Aquesta pregunta pot formular-se en forma de doble dilema: ser per tenir o tenir per ser. Però, és un fals dilema. La veritable qüestió és afirmar que volem ser. Així, sense cap afegitó ni adjectiu. Sabem que l’afany de tenir i viure per posseir riqueses limiten la capacitat humana per estimar plenament als altres. 

“Dues coses t'he demanat, Senyor; 
no me les neguis mentre visqui: 
allunya de mi falsedat i mentida, 
no em donis pobresa ni riquesa. 
Dóna'm l'aliment que necessito i prou, 
no fos que, sadollat, renegués de tu 
dient: «Tant se me'n dóna, del Senyor!», 
o bé no fos que, indigent, anés a robar 
abusant del nom del meu Déu”. 
(Pr 30,7-9)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada