divendres, 18 de desembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

Al llarg de la història de totes les societats trobem persones que es senten dipositàries de la veritat. S’atorguen la facultat d’establir els criteris morals i fixar les regles de comportament social. La seva displicència és gran quan s’adonen que hi ha persones que qüestionen la seva autoritat i, des de la llibertat d’esperit, actuen i es comporten fora de les normes establertes per les autoritats de torn. Prego per tenir la llibertat interior de seguir els camins del bé i les sendes de la justícia. “Un cop hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren: Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?” (Mt 21,23) 

Cadascun de nosaltres podem consolar als que tenen el cor afligit. Siguem acollidors i amables amb les persones que ens envolten. No cal abanderar grans projectes per ser solidaris amb aquells que necessiten ser confortats. Hem de convertir-nos en testimonis de l’amistat fraterna que cura i embena les ferides de la vida.
El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva a les persones que es senten desfetes”
Salm 34(33) 19.
Caminem cap un nou Nadal. Més que mai necessitem sentir-nos confiats que és possible alliberar-nos de tot allò que oprimeix, esclavitza, margina, és font d’injustícia, entristeix el cor i panseix l’ànima. Els creients esperem sentir-nos salvats de tot això. Per això, esperem la festa de Nadal per renovar la nostra esperança en el camí de Jesús. No volem sentir-nos decebuts en la nostra espera. “Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten , els pobres reben l'anunci de la bona nova. 23 I feliç aquell qui no em rebutjarà!” (Lc 7,22-23)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada