Al llarg de la història de totes les societats trobem persones que es senten dipositàries de la veritat. S’atorguen la facultat d’establir els criteris morals i fixar les regles de comportament social. La seva displicència és gran quan s’adonen que hi ha persones que qüestionen la seva autoritat i, des de la llibertat d’esperit, actuen i es comporten fora de les normes establertes per les autoritats de torn. Prego per tenir la llibertat interior de seguir els camins del bé i les sendes de la justícia. “Un cop hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren: Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?” (Mt 21,23)
Cadascun de nosaltres podem consolar als que tenen el cor afligit. Siguem acollidors i amables amb les persones que ens envolten. No cal abanderar grans projectes per ser solidaris amb aquells que necessiten ser confortats. Hem de convertir-nos en testimonis de l’amistat fraterna que cura i embena les ferides de la vida.
“El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,salva a les persones que es senten desfetes”Salm 34(33) 19.
Caminem cap un nou Nadal. Més que mai necessitem sentir-nos confiats que és possible alliberar-nos de tot allò que oprimeix, esclavitza, margina, és font d’injustícia, entristeix el cor i panseix l’ànima. Els creients esperem sentir-nos salvats de tot això. Per això, esperem la festa de Nadal per renovar la nostra esperança en el camí de Jesús. No volem sentir-nos decebuts en la nostra espera. “Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten , els pobres reben l'anunci de la bona nova. 23 I feliç aquell qui no em rebutjarà!” (Lc 7,22-23)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada