dissabte, 5 de desembre de 2020

Glosses per la vida quotidiana

En la vida, el que compten són els fets i no les paraules. La retòrica buida distreu, ennuvola la consciència, però la realitat segueix sent la mateixa. L’exigència és transformar la societat, alliberar els oprimits i donar consol als tribulats. El camí és practicar l’amor al proïsme i fer-se proper als que necessiten de la nostra estimació. “No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel” (Mt 7,21)

Segurament tenim més prejudicis del que ens pensem. Acostumem a veure a través d’uns esquemes mentals que ens condicionen i enterboleixen el nostre judici. Aquesta ceguesa endureix el nostre cor. Procurem obrir la nostra ment i desvetllar una nova visió de la realitat per entendre amb una mentalitat diferent els canvis que es donen en el nostre entorn i la societat. “Mentre Jesús se n'anava d'allà, dos cecs el seguien tot cridant: Fill de David, tingues pietat de nosaltres! Quan va arribar a casa, els cecs l'anaren a trobar. Jesús els preguntà: ¿Creieu que ho puc fer, això? Li responen: Sí que ho creiem, Senyor. Llavors els va tocar els ulls dient: Que es faci segons la vostra fe. I els ulls se'ls van obrir” (Mt 9,27-30)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada