Hem d’assumir la condició de ser persones imperfectes, limitades i que, en relació a les nostres creences, sovint som incoherents. Segons els criteris morals religiosos podem considerar-nos pecadors. Però, malgrat aquesta consideració necessitem sentir-nos acollits i ser acollidors dels altres, perquè tothom es mereixedor del perdó de les seves faltes. “Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc. Després digué a la dona: Els teus pecats et són perdonats” (Lc 7,47-48).
L’afany per tenir, per posseir, per dominar o per, simplement, enriquir-se ens empobreix, ens fa perdre el mateix sentit de la vida i ens allunya de les altres persones. Qui té propietats, està atemorit de perdre-les, pateix per defensar-les i el neguit ofusca la seva llibertat. Més val ser, que tenir. “Perquè hem vingut en aquest món sense res, i no ens en podrem endur res. Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets. Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en molts desigs insensats i perniciosos, que enfonsen els homes en la ruïna i la perdició. Perquè l'amor al diner és l'arrel de tots els mals. Per haver-s'hi llançat, alguns s'han desviat de la fe i ells mateixos s'han clavat a l'ànima molts sofriments”. (1Tm 6. 7-10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada