La vida ens mostra cada dia petits instants per ser feliços. El camí de la felicitat no es troba perseguint la glòria en els grans esdeveniments o capficant-se en la possessió de riqueses, res d’això ens dona la felicitat. Aquesta es troba en petites situacions de la vida quotidiana que són moments privilegiats per estimar i ser estimats. Són instants on descobrim que és més important ser que tenir.
“Feliç tu, fidel del Senyor,que vius seguint els seus camins.Menjaràs del fruit del teu treball,seràs feliç i tindràs sort”Salm 128(127) 1-2
Creure en Déu, dit així de manera directa i sense embuts, és una gràcia i el resultat d’un do. Gràcies a sentir-me creient experimento un estat particular de llibertat interior. Cal endinsar-se en el camí de la fe per descobrir-ho. Però també es viuen moments de foscors insuportables, sobretot davant l’injust patiment de moltes, masses, persones. Llavors, quan tot sembla trontollar, l’escalf interior d’aquesta vivència ajuda a fer lleuger aquesta experiència i empeny a un compromís per evitar aquest sofriment indesitjat.
"En vós he trobat el meu recer,vós em guardeu del perill.Tothom celebra al voltant meuel goig de veure'm lliure".Salm 32 (31), 7
Comparteixo
ResponElimina