Algun cop podem experimentar un sentiment de desorientació o de desconcert en relació amb com actuem. Pot aparèixer la sensació de no tenir un rumb definit o no tenir les idees clares sobre què hem de fer. En aquests moments és bo aturar-nos, asserenar-nos, deixar aparcades les tribulacions i descobrir aquells principis i valors que donen solidesa a la vida. I a partir d’ells revisar el què fem i com ho fem. “Tomàs li pregunta: Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta? Jesús li respon: Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14,5-6)
Cal posar-se en marxa per anunciar que és possible un món diferent i que les esperances poden esdevenir realitat. Podem apropar el Regne de justícia i amor si decididament sortim al carrer i treballem per fer-lo realitat. Ho hem de fer amb el que som i tenim, sense massa estridències, només ens cal o just i, sobretot, ens cal saber escoltar i compartir. “Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar a ningú pel camí. Quan entreu a una casa digueu primer: “Pau en aquesta casa” (Lc 10,3-5)
Pregar és bo. Per
pregar cal trobar moments d’intimitat en els quals les persones podem pouar al
nostre interior. Amb aquest exercici ens sincerem amb nosaltres mateixos i
descobrim el sentit íntim de les nostres emocions, estats d’ànim o ens situem
davant els grans misteris de la vida. “Que el Pare de nostre Senyor
Jesucrist il·lumini els ulls del nostre cor perquè coneguem a quina esperança
estem cridats”. (Ef 1,17-18)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada