Vivim en temps d’espera d’un Nadal que és a prop. Mentrestant podem reflexionar pausadament sobre el sentit d’aquesta festa. Som persones que esperem la salvació. El nostre temps està ple d’injustícies i confiem que vindran temps millors en els quals les nostres penes seran vençudes i les nostres esperances realitzades. Esperem l’encarnació d’un Déu que assumeix la nostra situació. “Sigueu valents, no tingueu por ! Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar” (Is 35,4)
L'Advent és temps d'espera. Esperem la llum que ens ha d’il·luminar els que vivim a la fosca. Durant aquests dies ens preparem conreant l'esperit per obrir en el desert, aquells llocs de la vida aspres i insolidaris, una ruta per acollir la paraula que és vida. És temps per llegir i pregar, per preparar-nos per la gran manifestació de la nit de Nadal. "Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l'estepa el camí per al nostre Déu. S'alçaran les fondalades i s'abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora". (Is 40,3-5)
Sovint les persones necessitem consol, acolliment i comprensió. La vida no és sempre de colors, hi ha moments plens foscors que enterboleixen i poden desesperar. És en aquests moments quan necessitem la ma amiga que ens acull i ens faci descansar en les tribulacions. Ens cal sentir-nos estimats i percebre l’afecte que ens pot transmetre una altra persona. Però, per fer-ho possible, cal confiar i obrir-se per facilitar aquest trobament consolador. "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar" (Mt 11,28)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada