La solidaritat exigeix més que compartir el que ens és sobrer amb les persones que requereixen els nostres ajuts. Hem de ser més despresos i compartir generosament, fins i tot allò que necessitem nosaltres mateixos. En una societat consumista, la solidaritat comença amb la nostra capacitat d’austeritat i la generositat de compartir les nostres riqueses amb els necessitats. “Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, Aquesta viuda pobra ha donat més que tots, tots aquests altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per viure”. (Lc 21, 1-4)
Cal saber ser pacients. No es tracta d'una paciència fruit de la resignació, sinó del treball precís i constant a favor de construir un món millor, més just i fraternal. La promesa d'un temps nou és real si estimem, si portem a la societat la pau i treballem a favor de la justícia. Serà així com el temps futur esdevindran reals en el nostre temps present. "Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l'estimen. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels". (Salm 85,9.10)
No sempre els temps són bons per testimoniar la causa de Jesús, la causa de la justícia als pobres i oprimits. En aquests moments difícils cal confiar en la fortalesa interior per resistir i continuar fidels a les creences més íntimes. No estem sols i cal trobar consol en les nostres pròpies conviccions. “Però abans de tot això us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir.” (Lc 21,12-15)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada