El que avui ens sembla un signe del temps, els exilis forçats per persecució, ja formava part de la cultura de l’odi i violència presents des de fa temps en la història de la humanitat. Aquesta violència la pateixen els més febles de la societat. Víctimes innocents de la manca d’amor origen dels odis que laceren les relacions humanes. Avui, festivitat dels sants Innocents, podem evocar les persones amb nens, o nens sols, que pateixen injustament les conseqüències dels egoismes de les persones grans. “Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo”. (Mt 2,13)
La litúrgia d’aquests dies ens presenta el triomf de la llum sobra tota foscor. La metàfora de la llum és prou entenedora per il·lustrar-nos que sense ella aniríem a les palpentes. Avançaríem sense saber on anem perquè la foscor ens priva veure-hi. L’amor als altres és la llum que ens permet caminar veient-hi i avançar sense ensopegar. “Els qui afirmen que estan en la llum, però no estimen els seus germans, encara estan en la fosca. Els qui estimen els germans viuen en la llum, i res no els fa ensopegar, però els qui no els estimen estan en la fosca”.(1Jn 2,9-11)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada