En el dia a dia de la vida hem de mostrar als altres quins són els principis, els valors i les virtuts que ens sostenen i aliment la nostra vida espiritual. Hem de mostrar els motors ens impulsen a fer un món millor des de la petita acció quotidiana. Cada dia tenim oportunitat d’afirmar amb fets i actituds que estimem i que volem ser solidaris amb tota la creació. Des de la petitesa de gestos quotidians poden anunciar que un món nou és possible. “Sigueu compassius com ho és el vostre Pare. No judiqueu i Déu no us judicarà. No condemneu i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu, i Déu us donarà” (Lc 6,37-38)
La nostra paraula l’hem de recolzar en l’autoritat de la coherència. El testimoni de vida és la millor carta de presentació. En tot moment, hem de fer el que diem i dir el que creiem. La vanitat i la hipocresia són dues importants temptacions que hem d’evitar. No hem de fer perquè els altres ens vegin, sinó perquè estem convençuts que és el que hem de fer. No hem d’exigir als altres allò que nosaltres no volem fer. “Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres però ell no volen ni moure’ls amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent” (Mt 23,2-4)
La política hauria de ser un servei a la comunitat i no un instrument per ocupar el poder, mantenir-s’hi com sigui, procurar-ne beneficis personals i aprofitar el càrrec per mostrar-se com a persona important. En les societats occidentals hi ha uns polítics que, amb pocs escrúpols o voluntat de servei, han segrestat la política reduint-la un exercici endogàmic del poder. Enfront aquesta realitat cal proposar una manera de fer política centrada en les persones, en la recerca del bé comú i de resoldre els problemes de la gent. “En totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el rimer ha de ser l’esclau de tots” (Mt 20, 25-27)
La política hauria de ser un servei a la comunitat i no un instrument per ocupar el poder, mantenir-s’hi com sigui, procurar-ne beneficis personals i aprofitar el càrrec per mostrar-se com a persona important. En les societats occidentals hi ha uns polítics que, amb pocs escrúpols o voluntat de servei, han segrestat la política reduint-la un exercici endogàmic del poder. Enfront aquesta realitat cal proposar una manera de fer política centrada en les persones, en la recerca del bé comú i de resoldre els problemes de la gent. “En totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el rimer ha de ser l’esclau de tots” (Mt 20, 25-27)
ResponElimina