L’ofici de viure és molt simple i es resumeix en una idea: estimar als altres, estimar-nos a nosaltres mateixos. Viure és procurar pels altres, estar atents a percebre la bondat que dona la felicitat, a nosaltres i als altres. La felicitat es construeix lentament a partir d’estimar. L’experiència de l’amor aporta ens ajuda a descobrir i fruir del sentit transcendent de la vida. “Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals” (Am 5, 14-15)
La pregària de petició manifesta un desig interior. Podem pregar per moltes coses i també per nosaltres mateixos. Podem confiar a Déu la cura del nostre esperit un cop hem descobert les nostres mancances. Necessitem tenir aquesta confiança per ser millors persones i poder estimar totalment als altres. “Déu meu, creeu un mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit fer. No em llanceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant. Torna’m el goig de la teva salvació, que em sostingui un esperit magnànim” (Salm 50,12.14)
Més d’un cop ens sentim cansats, fins i tot desesperats. En aquests moments, quan podem defallir i pensar que res té sentit, és quan cal obrir el cor per acollir les raons d’esperança que ens envolten. No estem sols i hem d’acollir fidelment les veus d’esperança que ajuden a fer lleuger el nostre camí.
“Totes les paraules del Senyor són fidelsles seves obres són obres d’amorEl Senyor sosté els qui estan a punt de caure,els qui han ensopegat, ell els redreça”(Salm 144)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada