Glosses per la vida quotidiana

La confiança ens manté vius en l’esperança. Vivim situacions difícils que semblen negar tota possibilitat a l’esperança. Però, fins i tot en aquestes situacions, hem de mantenir-nos convençuts de que serem alliberats perquè Déu està al costat sempre dels qui sofreixen. No podem perdre aquest convenciment, no ens el poden arrabassar. Déu se’n manifestarà a través de la silenciosa solidaritat humana com aportant consol interior. “Els justos sofreixen molts mals, però el Senyor sempre els allibera; vetlla per cada un dels seus ossos, no els podrà trencar ningú”. (Salm 34(33), 20-21)

Més d'una vegada tinc la sensació que visc en un món accelerat. Penso que moltes persones estan convençudes que tot ha de passar en l’instant present, que en aquest moment s’han de resoldre totes les preocupacions i neguits. Fa l'efecte que hem d’acabar moltes coses ja perquè el món pot acabar-se en l’instant següent. Aquesta inquietud ens impedeix gaudir intensament de la profunditat de cada instant i el neguit corroeix el nostre cor. El neguit burxeta del present ens impedeix gaudir de les belleses de cada instant. “Cada cosa té el seu temps, i tot el que desitgem sota el cel també té el seu moment. Hi ha un temps de néixer i un temps de morir, un temps de plantar i un temps d'arrencar, un temps de matar i un temps de curar, un temps de destruir i un temps de construir, un temps de plorar i un temps de riure, un temps de doldre's, i un temps de ballar, un temps de tirar pedres i un temps d'arreplegar-ne, un temps d'abraçar i un temps d'estar-se'n, un temps de reclamar i un temps de deixar perdre, un temps de guardar i un temps de llençar, un temps d'esquinçar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar, un temps d'estimar i un temps d'avorrir, un temps de guerra i un temps de pau”. (Coh 3,1-9)

Glosses vida quotidiana

Sabem que la veritat ens fa lliures perquè allibera el cor de l’esclavatge de la mentida. Hem de ser sincers. Val més callar abans de mentir. La falsedat intencionada és moralment inacceptable perquè té la voluntat d’enganyar a l’altra i significa el menyspreament de la seva dignitat i el seu dret a saber la veritat. “ No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut ” (Lc 8,17)

 

El temps no és per esgotar-lo en curses inútils, en records inaccessibles per la majoria de la gent. El temps és un regal de la vida que ens permet gaudir-la en cada un dels instants que ens ofereix. És en el cor on s’obtenen totes les gràcies i la felicitat. La senzillesa i la humilitat ens obren el cor al sentit més íntim de l’existència i ens ajuden a descobrir la joia de viure. “Els homes sempre troben bé tot el que fan, però el Senyor és qui sospesa les intencions del cor. Més que l’ofrena de víctimes, el Senyor és qui sospesa els seus cors. Mirada altiva i cor ambiciós: el pecat és el distintiu de l’injust. Els càlculs ben fets proporcionen guanys, voler córrer massa proporciona pèrdues. Fortuna guanyada amb engany: fum que es desfà, parany mortal”. (Pr 21,2-6)

 

Molts dels problemes de la nostra societat tenen el seu origen en el cor de les persones. Les actituds egoistes, la insolidaritat dels individus, la duresa de cor al patiment de moltes persones, l’absència d’amor en les relacions humanes són algunes de les raons que poden explicar les dificultats per humanitzar la societat. Cal una conversió de cor per canviar d’actituds i tenir un món més just i fratern. “Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” (Mc 1,15)

Glosses per la via quotidiana

Sovint les persones necessitem consol, La vida no és sempre de colors, hi ha moments plens foscors que enterboleixen. És en aquests moments quan necessitem la ma amiga que ens acull i ens fa descansar en les tribulacions. Però, per fer-ho possible, cal confiar i deixar-se acompanyar en aquests moments. "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar" (Mt 11,28)

L'accés al misteri de Déu necessita emprar el raonament, és evident; però bàsicament la seva comprensió s'hi arriba a través del cor. Només des de la senzillesa del cor podem trobar el camí que ens permet entendre-ho tot. Cal ser senzill i humils de cor per acollir de cor l'essència de la fe i, de manera especial, l'amor que tot ho pot i tot ho transforma. "Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos" (Mt 11,25)

Glosses per la vida quotidiana

El que importa són les obres, elles ens identifiquen i per elles serem jutjats. Més que paraules, que també, el que calen són obres, actuacions concretes que demostrin el que diem. Tenir fe comporta un compromís a fons amb la vida. Creure no és només fer afirmacions doctrinals o realitzar pràctiques religioses. Tot això ajuda o complementa el que és important: tenir fe és practicar l'amor. Tenir fe és treballar a favor de la justícia. “Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dona allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta” (Jm 2,14-17)

Les persones som contradictòries i ens hem d’acceptar-nos així. Hi ha coses que podem canviar per millorar, i així ho hem de fer obrint el cor a acceptar l’ajut d’altres persones que ens estimen. Assumir que som limitats ens ajuda a madurar la personalitat i reconèixer que necessitem l’amor dels altres per seguir el nostre itinerari vital. Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. (Mt 16,24)

Obrim el cors, obrim-nos a les paraules assenyades que donen vida i ens ajuden a estimar als altres. No tanquem les nostres orelles al clam que demana justícia. Estiguem atents als marges de la societat des d'on se'ns recorda que tots som germans. "Com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual" (1Pe 2,5)

Glosses per la vida quotidiana

 En general, tenim tendència a criticar a la lleugera als altres o emetre judicis de valor sobre què fan o diuen. Som molt estrictes amb les nostres valoracions dels comportaments de les persones i fàcilment ens convertim en jutges suprems sense adonar-nos que fem el mateix, o pitjor, que el critiquem. “Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?” (Lc 6,41)

Hem d’actuar donant la volta a la lògica del sistema. No podem retornar amb mal quan ens fan mal. No he de fer el bé de forma interessada, esperant rebre alguna mena de recompensa. Com tampoc hem d’estimar només als qui ens estimen. La lògica que volem és donar bé per mal. “Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit” (Lc 6,27-29)

Glosses per la vida quotidiana

Les persones hem de tenir normes i regles per ordenar-nos la vida, però no hem de quedar mai presoner de les nostres pròpies normes. Només hi ha una sola norma que ho condiciona tot: fer el bé. El respecte ha de ser sempre l'amor al proïsme, tota la resta està condicionat a aquest precepte. "Els fariseus i els mestres de la llei esperaven a veure si Jesús curava en dissabte (...) Us pregunto: ¿quin és el nostre deure en dissabte, fer el bé o deixar-lo, salvar una vida o deixar-la perdre".( Lc 6, 6-9)

El llenguatge poètic expressa la profunditat de l’existència. Cada paraula, a més del seu significat propi, crea un conjunt harmoniós que omple de sentit tot el que es diu. Sempre he trobat que molts salms tenen la virtut de dir allò que molts cops sento i visc. En la lectura contemplativa d’un salm la vida es presenta al davant de la mira i s’il·lumina.

“Com la cérvola es deleix per l’aigua viva,
també em deleixo jo per vós, Déu meu.
Tot jo tinc set de Déu que m’és vida,
¿quan podré veure Déu cara a cara?”
Salm 42 (41),2-3

Ni els diners donen la felicitat ni l’acumulació de bens no ens fa més feliços perquè distreuen l’ànima d’allò que és important: l’amor als demés. La societat proposa uns models ideals de felicitat que no haurien de ser els nostres. Hem de ser capaços de testimoniar que la joia de viure està en la donació gratuïta i en l’estimació desinteressada als demés o en les petites i senzilles coses que tenim entorn a nosaltres. “Feliços els pobres, el Regne de Déu és per a vosaltres. Feliços els qui passeu fam vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu, vindrà el da que riureu” (Lc 6, 20-21)

Glosses per la vida quotidiana

La vida mundana no aporta tots els principis que donen el ple sentit de la vida. Més aviat, en més d’una ocasió, percebem que els valors del món ens fan insensibles a l’amor que hem de tenir per les altres persones. La renúncia a la mundanitat ens ha d’ajudar a estimar amb més intensitat als altres. “Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi” (1Co 3,18). 

Moltes persones tenen tendència a conservar immutables els seus criteris, les actituds o comportaments. Consideren que si les coses s’han fet sempre d’una determinada manera ¿per què canviar-les? Però molts cops les circumstàncies exigeixen canviar la manera de pensar i adoptar noves maneres de fer. Hem de saber tenir la ment oberta sense aferrar-nos al passat, que pot empresonar-nos més que fer-nos lliures. “Ningú no posa vi nou en bots vells: el vi nou rebentaria els bots i quedarien inútils, i el vi es vessaria. El vi nou s’ha de posar en bots nous” (Lc 5, 37-38)

Glosses per la vida quotidiana

Els comportaments identifiquen a les persones. El que fem és una finestra oberta al nostre cor. No podem dissimular els nostres actes perquè cada un d’ells parlen amb fets i no paraules. Assumir la vida seriosament exigeix viure coherentment, adoptar un estil de vida i saber-se acompanyat per un esperit de veritat que fa possible, malgrat les debilitats personals, ser lliures per estimar. Us convido a practicar tot el dia cada una de les propostes d'aquest salm. Estic convençut que fent-ho serem més bones persones i els altres ens ho agrairan

"Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?
¿Qui podrà viure a la muntanya sagrada?
El qui obra honradament
i practica la justícia,
diu la veritat tal com la pensa;
quan parla no escampa calúmnies,
mai no fa mal al proïsme,
ni carrega a ningú res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honora i aprecia els fidels del Senyor;
no es desdiu de promeses oneroses,
no ha els seus diners a interès
ni es ven per condemnar cap innocent.
El qui obra així, mai no caurà"
Salm 15(14)

Vivim en un temps ple de sorolls comunicatius. Hi ha moltes persones emeten missatges, individus que semblen omnipresents perquè tothora transmeten notícies, opinen i gairebé diuen el que hem de fer. Entre tot aquest garbuix mediàtic costa trobar persones que parlin amb autoritat i que pagui la pena escoltar-los amb atenció perquè el que diuen ens educa l’esperit. “La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat” (Lc 4,32) 

Tinc la impressió que les persones alguns cops diem o fem coses que alteren les relacions amb els altres. Treballar a favor de la pau no solament és manifestar-nos contra les guerres, sinó també treballar per la cordialitat i amabilitat de les relacions entre les persones. “Feliços els qui posen pau: Déu el reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells”(Mt 5,9-10)