La vida mundana no aporta tots els principis que donen el ple sentit de la vida. Més aviat, en més d’una ocasió, percebem que els valors del món ens fan insensibles a l’amor que hem de tenir per les altres persones. La renúncia a la mundanitat ens ha d’ajudar a estimar amb més intensitat als altres. “Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi” (1Co 3,18).
Moltes persones tenen tendència a conservar immutables els seus criteris, les actituds o comportaments. Consideren que si les coses s’han fet sempre d’una determinada manera ¿per què canviar-les? Però molts cops les circumstàncies exigeixen canviar la manera de pensar i adoptar noves maneres de fer. Hem de saber tenir la ment oberta sense aferrar-nos al passat, que pot empresonar-nos més que fer-nos lliures. “Ningú no posa vi nou en bots vells: el vi nou rebentaria els bots i quedarien inútils, i el vi es vessaria. El vi nou s’ha de posar en bots nous” (Lc 5, 37-38)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada