La vida mundana ens tempta constantment amb els seus enganys de felicitat. Promet vies ràpides a la felicitat associades a les riqueses, al consum, a l’egoisme i a la indiferència davant el sofriment o l’esgotament dels recursos de la natura. Enfront d’aquest camí, la causa de Jesús proposa un treball pacient a favor de la veritat i la justícia, i la construcció d’una esperança comuna respectuosa amb els béns naturals. “No estimeu el món ni res del que hi pertany. Si algú estimava el món, no tindria l'amor del Pare. Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l'afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món. El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre”. (1Jn 2,15-17)
Creure en Déu és una vivència personal que sorgeix de la mateixa experiència vital. Déu és incommensurable i inabastable, però la manera d’arribar-hi és a través del seguiment de Jesús, ja que és ell qui és el camí que hi duu o la porta que hi dona accés. A través de la pràctica de l’amor als altres, Déu es revela i es fa comprensible. La gràcia permet viure aquesta vivència íntima del coneixement del transcendent. “Déu, ningú l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat” (Jn 1,18)
Moltes persones aprofiten l’inici de l’any nou per fer bons propòsits de canvi. Qualsevol moment és bo per transformar la vida. L’any que hem deixat és una bona oportunitat per adonar-nos d’un model de vida que té els seus límits. Hem d’aprendre de l’any viscut i adonar-nos que havíem estructurat la vida sobre uns principis febles i volàtils. Ara tenim l’oportunitat de construir, en aquest nou any que comencem, un temps nou amb nous valors. Aprofitem aquesta oportunitat.
Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada