Els cristians som persones esperançades. Compartim amb altres persones el convenciment que les injustícies seran vençudes gràcies a la constància de moltes persones per fer el bé. No renunciem a esperar en un món millor on regnarà la justícia, la pau i la igualtat de la humanitat. Aquesta esperança està fonamentada en la creença que la resurrecció venç la desesperació, que l’amor guanya a la mort. “No crida ni alça la veu, no la fa sentir pels carrers. No trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que vacil·la. Porta la justícia amb fermesa, sense vacil·lar ni doblegar-se, fins que l'haurà implantada a la terra; i els qui viuen lluny, a les illes, esperaran les seves decisions.” (Is 42, 2-4)
En les societats actuals hi ha molta preocupació pel poder i poc interès per l'autoritat. Sembla que el poder dona el domini de les persones, sense adonar-se que el cor es guanya per l'autoritat, la saviesa i la integritat moral. Hem de saber testimoniar el que creiem amb claredat perquè els altres entenguin les paraules que diem i els gests que fem. Hem d’actuar de manera entenedora cercant sempre el be de l’altre. "A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat" (Mc 1,21)
La vida es mostra davant nostre com un llibre obert. Cada dia ens trobem interpel·lats per diversos esdeveniments que ens parlen directament al cor i sacsegen la consciència. Són moments que hem de saber discernir per interpretar el que volen dir-nos i quina actuació ens demanen. Per entendre aquests moments cal saber escoltar. El silencia i l’escolta atenta ens ajuden a descobrir com Déu ens parla a través d’ells i ens demana acollir amb amor el proïsme. “Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: «No enduriu els cors com a Meribà, com el dia de Massà, en el desert»” (Salm 95/94, 7-8)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada