La condició humana resideix en la nostra llibertat fonamental, una facultat que s'exerceix plenament quan triem de manera conscient entre el camí del bé i el del mal sense restriccions externes. Perquè aquesta elecció sigui genuïnament moral, l'individu només requereix un discerniment adequat que li permeti ponderar les seves accions amb claredat. En aquest procés, la consciència es la guia essencial per a cada acte, convertint-se en un jutge intern, ja que és impossible sostreure's de la vigilància constant que exerceix l'examen de la nostra pròpia intimitat. “L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà. La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú” (Sir 15, 17-18)
Dir-se creient és afirmar un compromís de vida que es manifesta a través del que creiem i fem. No podem ser contradictoris i dissociar les nostres creences de les nostres obres. Aquestes ens identifiquen i donen coherència a la vida. “Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules” (Jn 14,23-24)
Les persones hem d’actuar amb la voluntat de fer el bé, impulsades sempre per un convenciment profund que neix del cor. Aquesta rectitud ens exigeix ser plenament sincers amb nosaltres mateixos, assegurant-nos que, en cada bona acció, el nostre propòsit real sigui la cerca del benestar de l’altre. No hem d’actuar per obtenir una satisfacció personal o un benefici propi, sinó per la gratuïtat de l’amor, que és el que dona sentit autèntic a la nostra entrega. “Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel” (Mt 6,1).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada