Tenir seny és una virtut desitjable. El seny es defineix com la ponderació mental. Sana capacitat que és penyora d'una justa percepció, apreciació, captinença i actuació. No hi ha com tenir cura de treballar en direcció per tenir bon seny. “Beneit sigui el Senyor que em dona seny. Fins a les nits m’amonesta el meu cor” (Salm 16(15), 7).
Al fer-nos grans o veure fer-se grans les persones estimades descobrim que cada cop són més dependents dels altres. Mentre les forces del cos aguanten, les persones es senten fortes i capaces de fer moltes coses autònomament. Després, quan passen els anys, aquesta autonomia minva i augmenta la dependència. Hem de saber acceptar aquesta dependència, en alguns casos, saber tractar amb amor les persones que necessiten els altres per valdre’s. “T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols” (Jn 21,18)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada