No hem de judicar a les persones. Sovint desconeixem les circumstàncies que condicionen els comportaments de les persones i això impedeix que les nostre apreciacions siguin justes. Més que jutjar, el que hem de fer és ajudar als altres a descobrir els obstacles que impedeixen actuar amb estimació als altres. “No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats” (Mt 7,1.2)
Cada religió té una sentència que resumeix sintèticament com hauria de ser el comportament desitjable de les persones. En el cristianisme, l’amor als altres sintetitza s la gran síntesi. ¿Com ens hem de comportar amb els altres? ¿Què hem fer? La resposta és senzilla: no fer-los el que no volem que ens facin a nosaltres. “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes” (Mt 6, 12)
Aquests dies la llum guanya la nit. Com a creients esperem una llum que doni sentit i sadolli les esperances sostingudes des de temps. Necessitem aquesta esperança per seguir caminant en un món més desesperançat. Hem de saber ser testimonis de petites esperances en la nostra vida quotidiana. “Per l'amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà un sol que ve del cel” (Lc 1,78)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada