Les persones creients es reuneixen en les seves respectives esglésies o agrupacions religioses. Els cristians catòlics ho fan en l’església catòlica. Tots els seus membres comparteixen uns valors i uns principis que donen testimoni de la seva fe. Cal mantenir-se fidels a aquesta testimoniatge perquè ell dóna color i densitat a les creences personals, i contribueix a sentir-nos partícips d’un projecte col·lectiu. “I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar” (Mt 16,18)
Hi ha moments que podem tenir por. Ens sentim insegurs davant les adversitats, tenim defalliments interiors que trasbalsen el cor o alguns fets ens poden neguitejar. La fe sincera ens ajuda a mantenir viva l’esperança i no defallir en el camí per superar aquests obstacles. "Senyor, salveu-nos ! Ens enfonsem! Jesús els diu "Per què us esvereu? Quina poca fe" I s'aixecà, renyà els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança". (Mt 8, 25-26)
Hem de ser, simplement, bones persones. No he de fer el mal i hem de cerca el bé en tot moment. Hem d’apartar-nos de les males arts i dels embolics que confonen i enreden. Cal procurar ser nets de cor i transparents. L’ofici de viure és molt simple: estimar als altres, estimar-nos a nosaltres mateixos. Viure és procurar pels altres, estar atents a la bondat que dona la felicitat. Aquesta es construeix a partir de l’amor i és l’amor el que ens aporta el sentit transcendent de la vida. “Cerqueu el bé i no el mal, si voleu viure; així el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia als tribunals” (Am 5, 14-15)
