Glosses per la vida quotidiana

Hem de tenir el cor obert per sentir les paraules que ens orienten a fer el bé, a estimar, a tenir cura de les preocupacions dels altres a estar atents als signes dels temps. El nostre cor ha de ser sensible al patiment de les persones. No tot són estadístiques de triomf o balanços d'èxit, ni grans reconeixements públics ni aplaudiments en les xarxes socials. Hem de renunciar a aquestes fastuositats mundanes per descobrir que el que primer ens importa són les persones, els seus problemes i les seves esperances.

"Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu.
No enduriu els vostres cors com a Meribà" 
(Salm 95 (94) 7-8 

De la mateixa manera que alimentem el cos necessitem mantenir l’esperit. Hem de trobar moments per conrear l’esperit. Segur que cada dia hi ha estones que podem estar en silenci, escoltar el cor o contemplar i meditar a partir d’una petita lectura que proporcioni aquest aliment espiritual. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna”. (Jo 6,63.68).

Glosses per la vida quotidiana

Al llarg de la vida hem pogut tenir, en algun moment, la sensació d’estar cridats a fer alguna cosa. Aquesta crida neix des de dins si tenim la capacitat d’escoltar-la. Per això cal estar preparats. El silenci ens pot ajudar a escoltar el nostre interior per saber si la crida brolla dins nostre. “Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes” Immediatament abandonaren les xarxes i s’anaren amb ell”. (Mt 4,18-20) 

¿Què hem de fer per ser bones persones? ¿Com hem de comportar-nos per donar testimoni de la fe en que creiem? Perquè, a més de dir que som creients, hem de donar raons de la nostra fe a través d’obres. Hem de saber explicar les nostres creences, fer-les comprensibles pels demés, i les nostres obres han de ser la pedra de toc de la solidesa de la fe. Hem de testimoniar un estil de vida capaç de parlar del sentit de l’amor de Déu i com aquest amor pot canviar la vida. “En vós, Senyor, hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la vostra llum” (Salm 35,10) 

Dins la vida atrafegada que molts portem és necessari trobar moments i espais per dirigir la mirada cap a l'interior per establir una comunicació espiritual amb Déu, en el cas dels creients. Això és el que feia Jesús. Però, no cal ser creient per dedicar uns moments per conrear la vida espiritual. La mirada interior ajuda a asserenar-se i descobrir la profunditat dels fets quotidians. Des de la solitud interior, hem de ser sincer amb nosaltres mateixos per trobar el que aporta sentit a la vida. "De bon matí quan encara era fosc, es llevà, se n'anà en un llloc solitari i s'hi quedà pregant" (Mc 1,35)

Glosses per la vida quotidiana

Creure és dubtar. La fe és un camí que s'empren i no es deixa de recórrer durant tota la vida. Mentre es viu, la fe dona sentit, coherència interna i esperança; però també genera dubtes gràcies als quals les creences i convenciments s'enforteixen. Només pot creure qui s'enfronta honestament als seus dubtes. "Hem trobat aquell qui van escriure Moisès, en el llibre de la Llei, i els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret. Natanael li contestà: "¿En pot sortir res de bo de Natzaret?. Li diu Felip: "Vine i ho veuràs". (Jn 1,44-46) 

En el dia d'Epifania, he demanat als Mags d’Orient que ens portin el que diu el salm 72.

“Déu meu, dona al rei el teu dret,
dona-li la teva rectitud.
Que governi amb justícia el teu poble,
que sigui recte amb els humils.
Que les muntanyes duguin pau al poble,
que li duguin benestar els turons.
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.
Que desfaci els opressors!
Que duri com el sol i la lluna,
segles i més segles”
(Salm 72(71) 1-5)

Glosses per la vida quotidiana

Ens és familiar la frase: predicar en el desert. Ho associem a dir coses i comprovar que ningú ens fa cas. Cert. Però també pot significar una lloa a una manera de fer. El desert és el lloc privilegiat de silenci. Gràcies a ell, la prèdica és meditada i aprofundida. Davant del soroll del món, el silencia convida a retrobar el sentit de la via i descobrir allò que és important. “¿Què dius de tu mateix? Soc una veu que crida en el desert” Jn 1,23 

Sovint els cristians, com moltes persones, tenim la tendència a agrupar les persones i considerar que el grup, en el qual ens identifiquem, són els bons. A partir d’aquesta classificació s’acostuma a repartir credencials a emetre judicis morals que acostumen a ser negatius per aquells que no considerem com dels nostres. Aquest costum és un engany i ens porta a molts errors i a ser molt injustos. No és el judici, o prejudici, el que val sinó les obres de les persones les que han de ser jutjades. “Tothom qui obra el bé és fill de Déu” (1Jn 2,29) 

Fer justícia i ser justos esdevé una virtut pròpia dels cristians. La justícia pot ser amb majúscules, però també la podem practicar en la vida quotidiana. Sempre que tractem a les persones amb correcció, amabilitat, respecte i consideració, actuem amb justícia. "Judicarà tot el món amb justícia, decidirà amb raó els plets dels pobres"(Salm 98(97), 9)

Glosses per la vida quotidiana

Nadal ha passat, però resta viu en el nostre cor. Hem acollit la joia de la festa viscuda entre els estimats, però en apagar-se els llums nadalencs el món segueix amb la seva quotidianitat. Ara hem de ser nosaltres, cadascú des de la seva realitat, que hem de saber anunciar i testimoniar el sentit cristià del dia de Nadal. Cada dia està ple d’oportunitats per tornar a proclamar la glòria de Déu a dalt del cel i pau a la terra a les persones de bona voluntat.

“Els meus ulls han vist el Salvador,
que preparaves per presentar-lo
a tots els pobles:
llum que es reveli a les nacions,
glòria d'Israel, el teu poble”
(Lc 2,30-32)

Algunes de les lectures del temps de Nadal ens proporcionen bons propòsits per emprendre l’any que truca a les portes de la nostra vida. Són consells savis i assenyats. Molts d’ells, traspuen humanitat i serveixen per fer-nos veure com estem lluny de construir una societat amable i acollidora de la gent gran. La lògica de l’eficiència a curt termini i l’elogi de la utilitat de les relacions humanes fan oblidar-nos del respecte i agraïment que hem de tenir a les persones grans. “Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pels pares” (Sir 3, 12-14)

Glosses per la vida quotidiana

Seguir la causa de Jesús ens pot causar més d’una dificultat. Per això hem de saber perseverar i mantenir-nos constant en el testimoni dels principis que donen sentit a la nostra vida. Hem de conrear l'esperit per sentir-nos segurs i poder afrontar els moments durs de la vida. Això ens ajudarà a mantenir-nos fidels quan les circumstàncies són adverses. En aquells moments difícils, serà quan experimentarem la companyia de Jesús. "No podien res davant la saviesa i la força de l'Esperit amb que Esteve parlava" (Ac 6,10) 

Nadal ens ha dut l’anuncia joiós que les esperances de cadascú de nosaltres no seran defraudades. Se’ns ha anunciat un canvi radical en la història de la humanitat. No tinguem por de ser justos, per més que puguem sentir-nos diferents. No dubtem a fer el bé, en obrar amb justícia. Serem feliços, tindrem pau i alegria en el cor. Pau i bé. La contemplació i la meditació ens ajuden a ser persones rectes i comportar-nos amb amor. “Apunta per als justos la llum i l’alegria per als rectes de cor” (Salm 97(96), 11) 

El que avui ens sembla un signe del temps, els exilis forçats per persecució, ja formava part de la cultura de l’odi i violència presents des de fa temps en la història de la humanitat. Aquesta violència la pateixen els més febles de la societat. Víctimes innocents de la manca d’amor origen dels odis que laceren les relacions humanes. “Lleva’t de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo”. (Mt 2,13)

Glosses per la vida quotidiana

Sovint tenim la sensació que la maldat, dit així i de forma genèrica, té més presència en el món que la bondat. Tinc la impressió que el món no se’n surt per resoldre els grans problemes que creen injustícies, desigualtats i patiments. Si les persones que tenen el poder decisori actuessin a favor del bé, tot aniria millor. No hem de perdre l’esperança i ens hem de mantenir esperançats que la foscor serà vençuda per la llum de la veritat i l’amor.

¿Qui pot estar a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos.
Salm 24 (23) 3-4

Els cristians hem d’acollir responsablement i fer nostra la paraula de Déu. Les persones de bon cor fan el mateix amb aquells els principis que semblen dictats per les divinitats. Tots hem de procurar actuar d’acord amb aquests valors que hem acceptat confiadament. “Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38). 

Nadal està a tocar. Per moltes persones és la festa del retrobament familiar i pels cristians, a més, és la festa on afirmem que tot allò que esperem s’acomplirà. Aquesta esperança es fonamenta en l’experiència de veure com cada dia hi ha petits signes que no tot està perdut. La vida aporta molts petits motius per la felicitat quotidiana. Cal saber-los trobar i aprofitar-los al màxim. La vida espiritual es fonamenta en una esperança certa i en la confiança que neix d’una fe que parteix d’una promesa que ve d’antic. Creure comporta esperar i mantenir-nos fidels a aquesta esperança tot i les dificultats del present. “Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà” (Lc 1, 45)