Les eleccions a Tunísia han donat una clar guanyador a Ennhada. Abans de les eleccions el diari Le Monde va fer un chat obert amb Hamadi Jebali , secretari general del partit Ennahda. Les seves respostes poden ser una bona referència per coneixer aquest grup polític islamista moderat. Ara, que segons els resultats, Ennhada hauria guanyat les eleccions caldrà estar atent a la seva acció de govern per veure la coherència de les intencions pre-electorals. A continuació es publica la resta de l‘entrevista que es començà a publicar en el post del passat divendres.
Pregunta: Vull saber quin és la seva posició sobre la prohibició de la burca i niqab?
Per a nosaltres, no ha d'existir cap prohibició o promoció. Considerem que és una llibertat personal i individual.
Pregunta: En quina mesura i com influeix la religió en la seva agenda política?
La religió no té influència directa en la nostra agenda política, excepte en referència als valors que considerem universals, és a dir, els valors de llibertat, de drets humans i la democràcia que Ennahda considera com a principis, així com l'essència de l'Islam.
Pregunta: Això significa que es permetrà la venda d'alcohol o no ràpid en públic durant el Ramadà?
Aquest problema ha de ser abordat en dos marcs: el marc de les llibertats individuals i el respecte pels valors de la societat. No tenim dret a la intromissió en els assumptes privats, però tots tenen el deure respectar el consens i la identitat nacional.
Pregunta: Què és un "partit islàmic" en la seva opinió?
Ennahda, al meu entendre, no és un partit islamista. D'altra banda, aquest nom no em diu gens. Som un partit polític i civil, és a dir, no és teocràtic en el sentit que nostre deure és oferir el nostre programa al nostre poble en totes les àrees, i volem que la gent ens esculli o rebutgi sobre la base d'aquest programa. No per ser o no religiós.
Pregunta: Si el seu partit guanya les eleccions, pot garantir el principi fonamental del laïcisme de l'Estat?
Garantim l'Estat de Dret i de la ciutadania. Això és el que intentem fer i això és el que ens interessa. Si el laïcisme significa que respectar la llibertat, les persones, i respectar la seva decisió si a aquests es diu un estat laic, doncs molt bé.
Pregunta: Si vostè és escollit, haurà d'acceptar la llibertat de totes les religions?
Per descomptat. Recordem, per a aquells que no ho saben, que l'Islam exigeix als seus creients respectar totes les religions, i fins i tot consideren que aquest aspecte és un dels fonaments de la religió.
Pregunta: Acceptaria vostè, en nom de la llibertat d'expressió, que a Tunísia es facin retrats de Déu o del Profeta, per a qualsevol propòsit?
Crec que és més una provocació que una llibertat d'expressió, per desgràcia. I jo em pregunto a qui serveix aquesta provocació, si realment pertany al camp de la llibertat d'expressió o al de la provocació.
Pregunta: Ennahda reconeix el dret a ser ateu?
Per descomptat. Per adherir-se a Ennahda no és necessari ser un creient o practicant, excepte que s'ha de complir amb les normes i principis d'Ennahda. El vel no és una condició per a l'adhesió a Ennahda.
Pregunta: Un homosexual pot unir-se al seu partit?
Sí, si compleix amb les normes i principis d'Ennahda. No anem a interferir en els seus actes personals, sinó que ha de complir com els nostres principis, que estan en contra de les seves accions.
dilluns, 31 d’octubre del 2011
diumenge, 30 d’octubre del 2011
També sóc protestant
Ahir vaig participar amb emoció a la cerimònia del Culte del Dia de la Reforma celebrada a l’Església Evangèlica Unida de Terrassa a iniciativa del Consell Evangèlic de Catalunya que aquest any celebra el seu 30 aniversari. M’he trobat còmode i ben acollit. He experimentat la sensació d’estar entre germans d’una mateixa comunitat cristiana. Això ha estat possible perquè en el centre de la cerimònia hi ha havia l’escolta atenta de la paraula de Déu i el sentiment compartit del seguiment de l’Evangeli de Jesús. La iniciativa del Culte del Dia de la Reforma, recordà el pastor Guillem Correa, és un acte de normalitat democràtica per la família evangèlica i per tota la societat. Encara que llunyans, els protestants encara recorden els anys difícils en els quals foren perseguits o marginats per considerar-los minoria religiosa. La història del protestantisme és una història de resistència i d’esperança. Els temps han canviat, tot i algunes dificultats sobrevingudes els protestants catalans estan convençut del vigor de les seves esglésies. Per això han decidit convocar per finals d’any el III Congrés de les esglésies protestants que es celebrarà a la ciutat de Terrassa.
A l’acabar l’acte de culte, el pastor de l’església reuní a uns quants dels assistents en l’acte íntim de signatura del llibre d’honor. Després de la signatura, la Vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joan Ortega, anuncià els resultats satisfactoris de les converses hagudes en els darrers dies amb el Consell Evangèlic de Catalunya a fi de resoldre els problemes suscitats entorn de la reforma de la llei de Centres de Culte. Tot seguit, el pastor Daniel Rodríguez, president de la FEREDE, parlà en nom de tots els protestants espanyols. Agraí les paraules de la Vicepresidenta i demanà major sensibilitat de tots els poders públics perquè les diferents denominacions protestants puguin obrir els seus centres de culte. Explicità que, malgrat la llibertat religiosa constitucional, encara hi ha dificultats objectives alhora d’obrir nous centres de culte protestants. Per això, afegí el pastor Daniel Rodríguez, cal estar atents a defensar l’exercici de la pràctica religiosa sense més limitacions que les establertes per les normatives vigents.
Instants després, la Vicepresidenta del Govern, en el marc de la petit refrigeri commemoratiu de la festa explicà als assistents que la seva voluntat era que les paraules expressades anteriorment es traduïssin en fets i actuacions positives en defensa de la llibertat religiosa dels protestants. Així, es comprometé a vetllar perquè les esglésies evangèliques tinguessin els mateixos drets que altres confessions i superar el malestar aparegut entre el món protestant en els darreres setmanes. La Vicepresidenta insistí que volia anar més enllà de les paraules i demanà renovar la confiança de les comunitats protestants perquè hi hauran fets concrets que avalaran el compromís del Govern de la Generalitat en relació a la llibertat religiosa. Tinc la impressió que aquestes paraules foren molt ben acollides per la comunitat protestant.
A l’acabar l’acte de culte, el pastor de l’església reuní a uns quants dels assistents en l’acte íntim de signatura del llibre d’honor. Després de la signatura, la Vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joan Ortega, anuncià els resultats satisfactoris de les converses hagudes en els darrers dies amb el Consell Evangèlic de Catalunya a fi de resoldre els problemes suscitats entorn de la reforma de la llei de Centres de Culte. Tot seguit, el pastor Daniel Rodríguez, president de la FEREDE, parlà en nom de tots els protestants espanyols. Agraí les paraules de la Vicepresidenta i demanà major sensibilitat de tots els poders públics perquè les diferents denominacions protestants puguin obrir els seus centres de culte. Explicità que, malgrat la llibertat religiosa constitucional, encara hi ha dificultats objectives alhora d’obrir nous centres de culte protestants. Per això, afegí el pastor Daniel Rodríguez, cal estar atents a defensar l’exercici de la pràctica religiosa sense més limitacions que les establertes per les normatives vigents.
Instants després, la Vicepresidenta del Govern, en el marc de la petit refrigeri commemoratiu de la festa explicà als assistents que la seva voluntat era que les paraules expressades anteriorment es traduïssin en fets i actuacions positives en defensa de la llibertat religiosa dels protestants. Així, es comprometé a vetllar perquè les esglésies evangèliques tinguessin els mateixos drets que altres confessions i superar el malestar aparegut entre el món protestant en els darreres setmanes. La Vicepresidenta insistí que volia anar més enllà de les paraules i demanà renovar la confiança de les comunitats protestants perquè hi hauran fets concrets que avalaran el compromís del Govern de la Generalitat en relació a la llibertat religiosa. Tinc la impressió que aquestes paraules foren molt ben acollides per la comunitat protestant.
dissabte, 29 d’octubre del 2011
Recull de pregàries personals XXII
La pregària és l’exercitació espiritual per excel·lència. L’objectiu d’aquest recull de textos és ajudar a mantenir el clima de pregària durant tot el dia. Ara, amb la mateixa intenció que vaig iniciar el recull de pregàries proposat pel monjo de Montserrat, pare Miquel Estradé , presento una selecció de pregàries molt més personals. Són fragments de salms o altres textos bíblics que dia darrera dia són repetits en la pregària de la Litúrgia de les Hores. La selecció és íntima i reflexa l’estat d’ànim o la crida que la lectura de cada text em suggereix. Alguns textos són pregàries directes, altres aporten petits moments de transcendència que ajuden a avançar en el dia a dia.
30 octubre “Déu, salvador nostre, renova'ns; asserena't, no t'enutgis més. ¿Estaràs sempre irritat amb nosaltres i a cada generació mantindràs el rigor? “ (Sl 84,5,6)
1 novembre “Senyor, fes-nos veure el teu amor i dóna'ns la teva salvació!” (Sl 84,8)
2 novembre “ Ell és a prop per salvar els seus fidels, i la seva glòria habitarà al nostre país. La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra i la bondat guaitarà des del cel.” (Sl 84,10-12)
3 novembre “Confieu sempre en el Senyor, que és la roca eterna: (Is 26,3)
4 novembre “ El camí que assenyalen les teves decisions ens fa esperar en tu, Senyor. Anhelem únicament de proclamar el teu nom. (Is 26,8)
5 novembre “Senyor, dóna'ns la pau; el fruit mateix del nostre treball és obra teva. (Is 26,12)
6 novembre “Senyor, Déu nostre, uns altres amos ens han dominat, però nosaltres tan sols volem proclamar el teu nom. (Is 26,13)”
30 octubre “Déu, salvador nostre, renova'ns; asserena't, no t'enutgis més. ¿Estaràs sempre irritat amb nosaltres i a cada generació mantindràs el rigor? “ (Sl 84,5,6)
1 novembre “Senyor, fes-nos veure el teu amor i dóna'ns la teva salvació!” (Sl 84,8)
2 novembre “ Ell és a prop per salvar els seus fidels, i la seva glòria habitarà al nostre país. La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra i la bondat guaitarà des del cel.” (Sl 84,10-12)
3 novembre “Confieu sempre en el Senyor, que és la roca eterna: (Is 26,3)
4 novembre “ El camí que assenyalen les teves decisions ens fa esperar en tu, Senyor. Anhelem únicament de proclamar el teu nom. (Is 26,8)
5 novembre “Senyor, dóna'ns la pau; el fruit mateix del nostre treball és obra teva. (Is 26,12)
6 novembre “Senyor, Déu nostre, uns altres amos ens han dominat, però nosaltres tan sols volem proclamar el teu nom. (Is 26,13)”
divendres, 28 d’octubre del 2011
Entrevista a Hamadi Jebali, secretari general d’Ennhada (I)
Les eleccions a Tunísia han donat una clar guanyador a Ennhada. Abans de les eleccions el diari Le Monde va fer un chat obert amb Hamadi Jebali , secretari general del partit Ennahda. Les seves respostes poden ser una bona referència per coneixer aquest grup polític islamista moderat. Ara, que segons els resultats, Ennhada hauria guanyat les eleccions caldrà estar atent a la seva acció de govern per veure la coherència de les intencions pre-electorals. A continuació es publica un resum d’aquest chat entrevista, el proper dilluns es publicarà la segona part.
Pregunta: si el seu partit guanya les eleccions, Es pot convertir Tunísia convertir en un país islàmic?
Si guanya les eleccions, Tunísia no serà un país islàmic, serà un país democràtic. És a dir que anem a respectar les bases de l'imperi de la llei en la qual totes les llibertats seran respectades, la voluntat del nostre poble, també, a través d'eleccions lliures i transparents. Hi haurà tres poders independents: executiu, legislatiu i judicial, la llibertat d'opinió i de culte. Aquestes llibertats seran absolutament garantides. I d'aquesta manera, no importa el nom per a mi. Aquests són els fonaments de l'Estat democràtic.
Pregunta: Com creu vostè que ha de ser la relació entre política i religió?
Per a nosaltres cal respectar l'autonomia vida política, com ja he dit. No hi ha interferència de la religió en la política. El religiós, és a dir, les creences, la llibertat, el culte, és un assumpte per a la societat en el seu conjunt. El nostre principi: no hi ha coación de la religió.
Pregunta: Creu que els homes i les dones són iguals i han de gaudir dels mateixos drets absolutament en totes els àmbits?
Certament, i sense equívocs. Crec que la societat tunisiana es troba en un nivell cultural i social on la dona té un lloc especial que Ennahda tenim la intenció d'enfortir i per seguir amb els assoliments aconseguits per les dones.
Pregunta: Creu vostè que l'adulteri ha de ser castigat? Si és així, com? Considera que l'adulteri femení és pitjor que l'adulteri masculí?
No anem a canviar les lleis vigents, almenys per Ennahda. Creiem que no es tracta castigar, sinó una qüestió que en primer lloc requereix educació a la ciutadania.
Pregunta: Els ciutadans tunisians no musulmans són de segona classe en la seva opinió?
No, en absolut. La nostra concepció de l'Estat és el primer de tot l’estat dels ciutadans, és a dir, se suposa que tots els ciutadans tunisians, musulmans, jueus i cristians són ciutadans amb iguals drets i deures.
Pregunta: Hi haurà una llei contra la blasfèmia?
No, en absolut. No anem a canviar les lleis sobre aquest tema. Una vegada més, s'han de tractar els fenòmens socials per mitjà de sancions solament.
Pregunta: Com vostè es posiciona en relació al salafisme?
Respectem totes les idees, sempre que estiguin dins del marc de llibertat i també en el context de la democràcia, és a dir, sense cap tipus d'acció violenta. Si es compleixen aquestes condicions, els salafistes, com totes els altres corrents, han de trobar el seu lloc en la nostra societat.
Pregunta: L’article primer de la Constitució de 1959 estableix que "Tunísia és un país sobirà, el règim del qual és la República, la llengua àrab, i que com una religió de l'Islam". Volen canviar-ho en tot o en part? Si és així, quin és el contingut?
Jo crec que l'article primer de la Constitució té el suport de tots els tunisians, per la qual cosa és un denominador comú i un article d'equilibri en la societat. No obstant això, torno a insistir que si la religió de l'estat és l'Islam no vol dir que els ciutadans amb altres religions hagin de ser tractats com a ciutadans de segona classe i que la nostra concepció de l'Estat, repeteixo, és un estat neutral amb les religions, l'Estat de Dret i ciutadania: els ciutadans han de ser tractats com a iguals a Tunísia.
Pregunta: si el seu partit guanya les eleccions, Es pot convertir Tunísia convertir en un país islàmic?
Si guanya les eleccions, Tunísia no serà un país islàmic, serà un país democràtic. És a dir que anem a respectar les bases de l'imperi de la llei en la qual totes les llibertats seran respectades, la voluntat del nostre poble, també, a través d'eleccions lliures i transparents. Hi haurà tres poders independents: executiu, legislatiu i judicial, la llibertat d'opinió i de culte. Aquestes llibertats seran absolutament garantides. I d'aquesta manera, no importa el nom per a mi. Aquests són els fonaments de l'Estat democràtic.
Pregunta: Com creu vostè que ha de ser la relació entre política i religió?
Per a nosaltres cal respectar l'autonomia vida política, com ja he dit. No hi ha interferència de la religió en la política. El religiós, és a dir, les creences, la llibertat, el culte, és un assumpte per a la societat en el seu conjunt. El nostre principi: no hi ha coación de la religió.
Pregunta: Creu que els homes i les dones són iguals i han de gaudir dels mateixos drets absolutament en totes els àmbits?
Certament, i sense equívocs. Crec que la societat tunisiana es troba en un nivell cultural i social on la dona té un lloc especial que Ennahda tenim la intenció d'enfortir i per seguir amb els assoliments aconseguits per les dones.
Pregunta: Creu vostè que l'adulteri ha de ser castigat? Si és així, com? Considera que l'adulteri femení és pitjor que l'adulteri masculí?
No anem a canviar les lleis vigents, almenys per Ennahda. Creiem que no es tracta castigar, sinó una qüestió que en primer lloc requereix educació a la ciutadania.
Pregunta: Els ciutadans tunisians no musulmans són de segona classe en la seva opinió?
No, en absolut. La nostra concepció de l'Estat és el primer de tot l’estat dels ciutadans, és a dir, se suposa que tots els ciutadans tunisians, musulmans, jueus i cristians són ciutadans amb iguals drets i deures.
Pregunta: Hi haurà una llei contra la blasfèmia?
No, en absolut. No anem a canviar les lleis sobre aquest tema. Una vegada més, s'han de tractar els fenòmens socials per mitjà de sancions solament.
Pregunta: Com vostè es posiciona en relació al salafisme?
Respectem totes les idees, sempre que estiguin dins del marc de llibertat i també en el context de la democràcia, és a dir, sense cap tipus d'acció violenta. Si es compleixen aquestes condicions, els salafistes, com totes els altres corrents, han de trobar el seu lloc en la nostra societat.
Pregunta: L’article primer de la Constitució de 1959 estableix que "Tunísia és un país sobirà, el règim del qual és la República, la llengua àrab, i que com una religió de l'Islam". Volen canviar-ho en tot o en part? Si és així, quin és el contingut?
Jo crec que l'article primer de la Constitució té el suport de tots els tunisians, per la qual cosa és un denominador comú i un article d'equilibri en la societat. No obstant això, torno a insistir que si la religió de l'estat és l'Islam no vol dir que els ciutadans amb altres religions hagin de ser tractats com a ciutadans de segona classe i que la nostra concepció de l'Estat, repeteixo, és un estat neutral amb les religions, l'Estat de Dret i ciutadania: els ciutadans han de ser tractats com a iguals a Tunísia.
dijous, 27 d’octubre del 2011
Les enquestes polítiques i les enquestes electorals
La recent enquesta del CEO ha provocat un petit terratrèmol en els medis de comunicació. Fins i tot, el director de La Vanguardia estripà en públic l’enquesta per dolenta i la desqualificà com a indicador electoral. L’enquesta del CEO ha servit pel que ha servit: reforçar la imatge de guanyador a una coalició política i escampar els dubtes sobre la solidesa electoral d’algunes altres forces polítiques.
Un dels problemes de l’enquesta del CEO estava en ella mateixa. Els experts han comentat que no era una enquesta d’interès electoral, sinó que les preguntes del qüestionari la situaven en l’àmbit d’enquesta política. A més, l’ús del telèfon fix com a canal fet servir per preguntar introdueix un important esbiaix ja que una part important dels joves independitzats només tenen mòbil. L’altre problema important de l’enquesta és que es indicava només la intenció de vot. Els experts opinen que això és insuficient per determinar les projeccions de vot. Calen incorporar altres variables i paràmetres que matisen i ajusten els valors de l’enquesta. És el que s’anomena “la cuina”. Aquesta cuina és essencial per aportar fiabilitat a l’enquesta en clau electoral. És el que no s’ha fet en el cas de l’enquesta del CEO. Però, tot i aquesta deficiència, algun gabinet de comunicació ha sabut amplificar els resultats de l’enquesta com si fossin un fiable predictor dels resultats electorals. De tal manera que l’opinió pública quedés emmirallada per l’opinió publicada.
En una societat on la política es juga cada cop més en el terreny de l’opinió pública i aquesta és sensible als malabarismes comunicatius, fora abordar el tema de les enquestes d’intenció de vot i de projecció electoral amb més rigor. Per exemple, els medis de comunicació quan publiquin les seves enquestes podrien diferenciar, a tall de millorar pedagògicament els seus resultats, els valors despullats d’interpretacions, els que donen les preguntes directes dels qüestionaris, i els valors que s’elaboren després en “la cuina”. Així el ciutadà podria diferenciar, encara que fos a tall informatiu, els valors objectius i subjectius amagats al darrera de les enquestes.
Un dels problemes de l’enquesta del CEO estava en ella mateixa. Els experts han comentat que no era una enquesta d’interès electoral, sinó que les preguntes del qüestionari la situaven en l’àmbit d’enquesta política. A més, l’ús del telèfon fix com a canal fet servir per preguntar introdueix un important esbiaix ja que una part important dels joves independitzats només tenen mòbil. L’altre problema important de l’enquesta és que es indicava només la intenció de vot. Els experts opinen que això és insuficient per determinar les projeccions de vot. Calen incorporar altres variables i paràmetres que matisen i ajusten els valors de l’enquesta. És el que s’anomena “la cuina”. Aquesta cuina és essencial per aportar fiabilitat a l’enquesta en clau electoral. És el que no s’ha fet en el cas de l’enquesta del CEO. Però, tot i aquesta deficiència, algun gabinet de comunicació ha sabut amplificar els resultats de l’enquesta com si fossin un fiable predictor dels resultats electorals. De tal manera que l’opinió pública quedés emmirallada per l’opinió publicada.
En una societat on la política es juga cada cop més en el terreny de l’opinió pública i aquesta és sensible als malabarismes comunicatius, fora abordar el tema de les enquestes d’intenció de vot i de projecció electoral amb més rigor. Per exemple, els medis de comunicació quan publiquin les seves enquestes podrien diferenciar, a tall de millorar pedagògicament els seus resultats, els valors despullats d’interpretacions, els que donen les preguntes directes dels qüestionaris, i els valors que s’elaboren després en “la cuina”. Així el ciutadà podria diferenciar, encara que fos a tall informatiu, els valors objectius i subjectius amagats al darrera de les enquestes.
dimecres, 26 d’octubre del 2011
Per una reforma del sistema financer internacional
El Consell Pontifici Justícia i Pau, presidit pel cardenal ghanès Peter Kodwo Appiah Turkson ha publicat un molt bon document on, després de reflexionar sobre la crisi econòmic i financera actual, es proposen una sèrie de mesures per reformar el sistema financer i monetari internacional en la perspectiva de crear una autoritat pública de competència universal. També fou interessant el que es digué en la presentació pública d’aquest document per part de Leonardo Bocchetti, professor d’economia a una universitat romana.
El professor Bocchetti constatà que la crisi financera global és una oportunitat per reformar l'arquitectura del sistema financer, reforçar la Unió Europea des del punt de vista de l'harmonització de les polítiques fiscals, per tal d’avançar d’una manera més clara cap a la meta d'una unitat política, i d’augmentar la disciplina de les polítiques fiscals nacionals. Per resoldre l’actual crisi econòmica proposà reformar el sistema financer internacional amb una sèrie de propostes específiques.
Primer, constituir una governança global a fi de superar l'asimetria entre la globalització dels mercats globals i les regles que segueixen sent sobretot nacionals. La globalització crea més interdependències i fa pràcticament impossible no interessar-se pels problemes d'altres països. El seus problemes esdevenen els nostres problemes. Per això cal constituir un autoritat política internacional per controlar el sistema econòmic i financer.
Segon, reformar els mercats financers. Sobre les regles per als mercats financers el document fa pròpies algunes propostes ja llançades, com són la llei Dodd-Frank a Estats Units, o per la comissió Vickers en el Regne Unit. Mesures que no s’han aplicat encara per diverses dificultats. S’insistí que la qüestió fonamental és retornar les finances al servei de l'economia real. Per aconseguir-ho cal revisar les polítiques d’ajuts donades a les grans corporacions financeres, adoptar la proposta Volcker que impedeix als bancs comerciar amb els dipòsits dels clients, per evitar les operacions especualtives, i reglamentar de manera més severa el mercat dels derivats que neixen com a instruments asseguradors.
El professor Bocchettí es referí també a la possibilitat d’instituir una taxa sobre les transaccions financeres, idea que està guanyant un ampli consens. Destacà que hi ha gent que diu que aquesta taxa és impossible perquè no es pot imposar si no és a nivell global; no hi hauria ingressos per la fugida de capitals; la taxa augmentaria significativament el cost del capital i la taxa redueix la liquiditat dels mercats. Segons el professor Becchetti aquests arguments són falsos o infundats o per l'evidència dels fets (els primers dos) o per la falta de proves (els altres dos). Una taxa sobre les transaccions financeres, afirmà el professor Becchetti pot ser una etapa important per reequilibrar les relacions entre institucions i finances, i recuperar la confiança per part de la societat civil cap a les institucions financeres.
El document de la comissió pontifícia amplia els aspectes anteriorment comentats. És d’agrair aquest document de la comissió pontifícia presidida pel cardenal Peter Kodwo Appiah Turkson. Mostra una gran sensibilitat i aporta criteris pràctics que orienten les opcions morals dels cristians en l’àmbit econòmic.
El professor Bocchetti constatà que la crisi financera global és una oportunitat per reformar l'arquitectura del sistema financer, reforçar la Unió Europea des del punt de vista de l'harmonització de les polítiques fiscals, per tal d’avançar d’una manera més clara cap a la meta d'una unitat política, i d’augmentar la disciplina de les polítiques fiscals nacionals. Per resoldre l’actual crisi econòmica proposà reformar el sistema financer internacional amb una sèrie de propostes específiques.
Primer, constituir una governança global a fi de superar l'asimetria entre la globalització dels mercats globals i les regles que segueixen sent sobretot nacionals. La globalització crea més interdependències i fa pràcticament impossible no interessar-se pels problemes d'altres països. El seus problemes esdevenen els nostres problemes. Per això cal constituir un autoritat política internacional per controlar el sistema econòmic i financer.
Segon, reformar els mercats financers. Sobre les regles per als mercats financers el document fa pròpies algunes propostes ja llançades, com són la llei Dodd-Frank a Estats Units, o per la comissió Vickers en el Regne Unit. Mesures que no s’han aplicat encara per diverses dificultats. S’insistí que la qüestió fonamental és retornar les finances al servei de l'economia real. Per aconseguir-ho cal revisar les polítiques d’ajuts donades a les grans corporacions financeres, adoptar la proposta Volcker que impedeix als bancs comerciar amb els dipòsits dels clients, per evitar les operacions especualtives, i reglamentar de manera més severa el mercat dels derivats que neixen com a instruments asseguradors.
El professor Bocchettí es referí també a la possibilitat d’instituir una taxa sobre les transaccions financeres, idea que està guanyant un ampli consens. Destacà que hi ha gent que diu que aquesta taxa és impossible perquè no es pot imposar si no és a nivell global; no hi hauria ingressos per la fugida de capitals; la taxa augmentaria significativament el cost del capital i la taxa redueix la liquiditat dels mercats. Segons el professor Becchetti aquests arguments són falsos o infundats o per l'evidència dels fets (els primers dos) o per la falta de proves (els altres dos). Una taxa sobre les transaccions financeres, afirmà el professor Becchetti pot ser una etapa important per reequilibrar les relacions entre institucions i finances, i recuperar la confiança per part de la societat civil cap a les institucions financeres.
El document de la comissió pontifícia amplia els aspectes anteriorment comentats. És d’agrair aquest document de la comissió pontifícia presidida pel cardenal Peter Kodwo Appiah Turkson. Mostra una gran sensibilitat i aporta criteris pràctics que orienten les opcions morals dels cristians en l’àmbit econòmic.
dimarts, 25 d’octubre del 2011
La dignitat i responsabilitat de l’acció política
Fa pocs dies el papa Benet XVI , en una audiència als governadors civils italians i davant del ministre de l'Interior, Roberto Maroni, amb motiu del CL aniversari de la unitat d'Itàlia afirmà que els càrrecs públics s’han d'exercir amb dignitat i responsabilitat. Les paraules del Papa foren: “la funció civil és tan eminent i insigne que revesteix un caràcter gairebé “sacre”; per tant, exigeix ser exercida amb gran dignitat i amb un viu sentit de la responsabilitat” (...) .”Església catòlica és una presència significativa, caracteritzada per la proximitat a la gent, per captar les seves necessitats profundes en la lògica de la disponibilitat al servei".
"Conscient que 'tots depenem de tots', com escrivia el beat Juan Pablo II, l'Església desitja construir, al costat dels altres subjectes institucionals i a les diverses realitats territorials, una sòlida plataforma de virtuts morals sobre les quals edificar una convivència a mesura de l'home. En aquesta missió, l'Església sap que pot comptar amb la col·laboració activa i cordial dels governadors civils, que duen a terme una funció de cohesió social i de garantia dels drets civils".
Benet XVI recordà, com diu la doctrina social de l'Església respecte al treball en l'administració pública, que ha d'entendre's "no com alguna cosa impersonal o burocràtic, sinó com una ajuda atenta als ciutadans, exercitada amb esperit de servei". Avui, el treball polític és més complexa i difícil a causa de la incertesa econòmica i social; per això, el Papa exhortà a no desanimar-se davant les dificultats, i a estar sempre preparats per afrontar les qüestions que els han estat confiades "amb gran sentit de l'haver d'i amb prudència, sense faltar mai a la veritat i al valor en la defensa dels béns suprems. (...) Com a alts representants de l'Estat, en l'exercici de la responsabilitat encomanada esteu cridats a unir autoritat i professionalitat, sobretot en els moments de tensió i de contrastos".
Finalment, Benet XVI convidà als politics a seguir l'exemple de Sant Ambrós, perquè el seu treball "pugui estar cada dia al servei de la justícia, de la pau, de la llibertat i del ben comú. Déu no deixarà de secundar els vostres esforços, enriquint-los amb fruits abundants per a una difusió cada vegada més àmplia de la civilització de l'amor".
"Conscient que 'tots depenem de tots', com escrivia el beat Juan Pablo II, l'Església desitja construir, al costat dels altres subjectes institucionals i a les diverses realitats territorials, una sòlida plataforma de virtuts morals sobre les quals edificar una convivència a mesura de l'home. En aquesta missió, l'Església sap que pot comptar amb la col·laboració activa i cordial dels governadors civils, que duen a terme una funció de cohesió social i de garantia dels drets civils".
Benet XVI recordà, com diu la doctrina social de l'Església respecte al treball en l'administració pública, que ha d'entendre's "no com alguna cosa impersonal o burocràtic, sinó com una ajuda atenta als ciutadans, exercitada amb esperit de servei". Avui, el treball polític és més complexa i difícil a causa de la incertesa econòmica i social; per això, el Papa exhortà a no desanimar-se davant les dificultats, i a estar sempre preparats per afrontar les qüestions que els han estat confiades "amb gran sentit de l'haver d'i amb prudència, sense faltar mai a la veritat i al valor en la defensa dels béns suprems. (...) Com a alts representants de l'Estat, en l'exercici de la responsabilitat encomanada esteu cridats a unir autoritat i professionalitat, sobretot en els moments de tensió i de contrastos".
Finalment, Benet XVI convidà als politics a seguir l'exemple de Sant Ambrós, perquè el seu treball "pugui estar cada dia al servei de la justícia, de la pau, de la llibertat i del ben comú. Déu no deixarà de secundar els vostres esforços, enriquint-los amb fruits abundants per a una difusió cada vegada més àmplia de la civilització de l'amor".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)