Glosses per la vida quotidiana

El cristianisme és una experiència vital que transforma profundament l’existència. Les persones són transformades de moltes maneres i dimensions. Els valors i les virtuts cristianes atorguen finor espiritual i són principis de saviesa. Amb aquest bagatge, els cristians podem expressar-nos amb convicció i fermesa, donant testimoni de l’esperança que ens fa ser constants en l’amor als altres. "El fa parlar enmig del poble reunit, l'omple de saviesa i d'intel·ligència, el cobreix amb vestits de glòria" Sir 15,5

Hem de ser misericordiosos. És un mot que sembla antic, com beat i per això no aixeca passions. Penso que cal tornar a recuperar el seu sentit profund que té. Ser misericordiós vol dir obrir el cor a acollir al cor els altres amb totes les seves misèries, mancances i limitacions. És la donació màxima plena d’amor als altres. És estimar desinteressadament, sense esperar res a canvi i sense seleccionar a qui estimes. Per ser misericordiós, cal haver experimentat en un mateix l’experiència misericòrdia. Déu es fa comprensible a través d’aquest amor incondicional.

“Compadiu-vos de mi, Déu meu,
Compadiu-vos de mi.
Em vos trobo refugi,
m’acullo a l’ombra de les vostres ales,
fis que passen aquests mals”
Salm 57(56),2

Glosses per la vida quotidiana

La lectura de la Bíblia obre els ulls per il·luminar i entendre la nostra realitat, trobar-ne el sentit i orientar el que hem de fer en la vida. Són paraules vives perquè cada situació és diferent i també les persones les vivim des de perspectives diferents. La lectura, meditada i contemplada, la reflexió reposada sobre els textos bíblics ajuda a transitar pel camí de la vida. “La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor” (He 4,12)

 

És fonamental que les persones adoptem una major flexibilitat en els nostres judicis i comprenguem, com a criteri general de valoració, que la dignitat i la consideració humana s'alcen sempre per damunt de qualsevol llei o norma. Aquesta premissa hauria d'actuar com la guia que orienti la nostra consciència, substituint el compliment rígid dels preceptes, ja que l’acatament cec de la norma acaba per esclavitzar el cor. Les lleis humanes són una creació de les persones, el seu propòsit inherent ha de ser el servei als individus. Per tant, les regulacions han de funcionar com a eines per afavorir les relacions interpersonals i humanitzar la societat, ja que perdre aquesta perspectiva només serveix per empresonar la llibertat i limitar el seguiment de la recta consciència. “El repòs del dissabte ha estat fet per a l’home, no l’home per el repòs del dissabte” (Mc 2,27)

 

Creure, no és fugir del món; però si viure-hi d’una altra manera. Tot sovint experimento incomoditat amb els ideals mundans. Molts d’ells no els trobo coherents amb les meves creences. . Considero que tot aniria millor si practiquéssim uns altres valors, més orientats a fer la humanització de les persones. Per això lluito per un món diferent, més just, més digne i, sobretot, més humà. “No us demano que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula.” (Jo 17,15-17)

Glosses per la vida quotidiana

Al llarg de l'existència, sovint ens trobem davant l'interrogant sobre el sentit de tot plegat, una qüestió que té la capacitat d'ocupar bona part del nostre temps i que, depenent de les respostes que anem descobrint, ens pot arribar a deixar profundament desencantats. Davant d'aquest buit, estimar a fons sorgeix com una via poderosa per resoldre el dilema, ja que potser, si ens plantegem aquestes mateixes preguntes mentre estimem, descobrirem que cada resposta adquireix un sentit completament nou i transformador. “En vós, Senyor, hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la vostra llum” (Salm 36,10)

Hem de viure la vida a mans plenes. Hem de ser testimonis de vida, no hem d’estar entristits o amargats per la duresa dels infortunis. No hauríem d’estar atrapats per les dificultats que la vida ens presenta. Reconèixer-les no significa quedar-nos posseïts per elles. En nosaltres mateixos hi ha els recursos que ens permeten ser lliures i dominar els problemes que ens neguitegen. No podem renunciar a gaudir de la joia de viure i hem de facilitar als altres que també ho puguin fer. En tot moment hem de saber triar allò que és fonamental perquè la vida tingui plenitud i sentit. “Jo he vingut perquè tingueu vida i en tingueu a desdir” (Jn 10,10)

Glosses per la vida quotidiana

Gran part dels conflictes que afligeixen la nostra societat neixen en l'interior de l'ésser humà. Són precisament les actituds marcadament egoistes, la manca de solidaritat entre els individus i una notable duresa de cor davant el patiment aliè les causes que s'entrellacen per explicar les traves constants en el procés d'humanitzar el nostre entorn. Aquesta absència d'amor en les relacions humanes esdevé un obstacle estructural que només pot superar-se mitjançant una autèntica conversió del cor. Cal una conversió de cor per canviar d’actituds i tenir un món més just i fratern per a tothom.“Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” (Mc 1,15) 

Cal ser agraïts amb aquelles persones i situacions que ens aporten pau interior. Cada dia podem buscar petits moments per alimentar l’esperit i guanyar la serenor necessària per afrontar els desafiaments de la vida. Hem de viure joiosament aquests instants de glòria quotidiana.“La meva boca no es cansa de lloar-vos, us glorifica tot el dia, plens de goig, els meus llavis i la vida recobrada us aclamaran enmig dels cant.” (1Sa 2,1) 

La vida cristiana no s'ha d'entendre com una experiència limitada per prohibicions o privacions mancades de sentit, ja que per ser creient no resulten imprescindibles els rituals complexos ni les escenificacions massa florides de la fe. Ben al contrari, cal proclamar una vivència senzilla que neixi de la confiança profunda en la manifestació de Déu que és amor. Aquesta estimació esdevé una força capaç de transformar-ho tot, de renovar l'esperit i de crear autèntics lligams de germandat entre totes les persones.

“Vós no voleu oblacions ni sacrificis
i m’heu parlat a cau d’orella;
no exigiu l’holocaust ni l’expiació.
Per això us dic: Aquí em teniu”.
(Salm 40, 7)

Glosses per la vida quotidiana

L’amor és font inesgotable de vida, fins al punt que qui no estima roman en un estat de buidor equiparable a la mort. Aquesta capacitat d’estimar no només humanitza, sinó que proporciona una experiència genuïna de la transcendència, esdevenint l’aliment essencial que nodreix la vida interior de les persones i dona sentit a la seva existència. A través de l’amor ens agermanem, establint vincles que superen les barreres individuals per construir una comunitat basada en l'afecte i la comprensió mútua. La responsabilitat de l’ésser humà no resideix en la fermesa de les seves creences o dogmes, sinó en la qualitat i la mesura de l’amor que és capaç de manifestar cap als altres. “Estimats meus, hem d’estimar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor” (1Jn 4,7-8)

Davant la necessitat de prendre decisions, les persones hem d'aturar-nos a discernir amb calma per tal de contrastar les nostres futures accions amb els principis que ens ordenen la vida. Un camí per assolir aquesta reflexió és la pregària que ens situa amb humilitat davant el judici de Déu, entenent que tota acció humana d'importància hauria d'estar precedida per moments de recolliment i pregària sincera. "Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l'altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar-los se'n va anar a la muntanya a pregar" (Lc 6, 45-46)

Glosses per la vida quotidiana

L’amor als altres és la clau de volta que dona sentit a la vida dels cristians. Gràcies a l’estimació, vivim. No podem estar en pau amb nosaltres mateixos si consentim que hi hagi persones que pateixin qualsevol tipus de necessitat. "Nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida; ho sabem perquè estimem als germans. Qui no estima continua mort" 1Jn 3,14

La presentació tradicional de l’adoració del mags d’Orient és un elogi a la diversitat. La tradició popular transmet la idea que el cristianisme és una religió oberta a la diversitat de pobles i cultures. Per la seva part, el relat evangèlic de l’Epifania també mostra com els mags, saviesa i enteniment, adoren a un nen que és llum del món. Cada persona, des de la seva realitat, ha de fer com els Mags d’Orient i llegir els signes de la creació i en la història la presència de Déu entre nosaltres. Déu, la Paraula, es va fer persona i habita entre nosaltres. En aquest dia d'Epifania he demanat als Mags d’Orient que ens portin a tots el que es diu en el salm 72.

“Déu meu, dona al rei el teu dret,
dona-li la teva rectitud.
Que governi amb justícia el teu poble,
que sigui recte amb els humils.
Que les muntanyes duguin pau al poble,
que li duguin benestar els turons.
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.
Que desfaci els opressors!
Que duri com el sol i la lluna,
segles i més segles”.
Salm 72(71), 1-5

Les persones hem de mantenir-nos atentes i preparades per saber llegir els signes del nostre temps. Cal que tinguem tots els sentits ben desperts per assolir una comprensió profunda de tot allò que està passant al nostre voltant i, així, poder descobrir aquelles persones que tenen una necessitat real de ser estimades. En aquest camí de vigilància atenta, no podem permetre'ns el luxe d'adormir-nos. “Feliç aquell servent que l’amo, quan arriba, el troba vetllant” (Mt 24,46)

Glosses per la vida quotidiana

Amb l'arribada d'un nou any, moltes persones aprofiten aquest ocasió pe plantejar-se bons propòsits, tot i que qualsevol moment del calendari resulta idoni per transformar la pròpia vida. L'etapa que acabem de deixar enrere esdevé una oportunitat valuosa per reconèixer un model d'existència que ja ha mostrat els seus límits. En aquest sentit, és fonamental aprendre de l'experiència viscuda i ser conscients que, sovint, havíem estructurat el nostre dia a dia sobre uns principis febles i volàtils. Ara se'ns presenta l'ocasió de construir, al llarg d'aquest temps que encetem, un horitzó diferent fonamentat en valors renovats que ens permetin aprofitar plenament aquesta nova oportunitat.

“Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada. Pausa
La terra coneixerà els teus designis
i tots els pobles veuran la salvació”.
(Salm 67/66, 2-3)

L'expressió predicar en el desert ens resulta del tot familiar, ja que habitualment la vinculem a l'acte de parlar sense ser escoltats o a la frustració de comprovar que les nostres paraules no troben cap ressò. La frase també pot ser entesa com un elogi a una forma de procedir molt determinada, on el desert esdevé l'escenari privilegiat del silenci. És gràcies a aquest recolliment que les idees troben l'espai necessari per ser meditades i poden madurar tant en el cor com en la ment. Davant del soroll constant que caracteritzen el món modern, el silenci ens convida a recuperar el sentit de la vida i a destriar allò que és realment essencial. En aquest context, la cerca del silenci es transforma en un sender necessari per endinsar-nos en el nostre propi desert personal, convertint l'absència de soroll en una eina de descobriment interior. “¿Què dius de tu mateix? Sóc una veu que crida en el desert” (Jn 1,22-23)