Mantenim l’esperança. Encara que les circumstàncies la neguin, hem de treballar per ella. La fe és el convenciment ferm que aquelles promeses que ara semblen impossibles s'acabaran complint. No hem d’endurir el cor ni cedir a la derrota. Creure en l’esperança ens ofereix una salvació interior i la certesa que les adversitats no són permanents. L’esperança és la nostra guia. “Alceu el cap ben alt perquè molt aviat sereu alliberats” (Lc 21,28)
Cal saber ser pacients. Aquesta paciència, però, no ha de ser fruit de la resignació, sinó del treball precís i constant a favor de la construcció d'un món millor, més just i fraternal. La promesa d'un temps nou serà real si estimem, si portem la pau a la societat i treballem per la justícia. És així com el temps futur esdevindrà real en el nostre present. "Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l'estimen. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels". (Salm 85,9.10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada