Massa sovint, el nostre cor es mostra endurit a les injustícies que ens envolten i fem el desentès a aquells que ens parlen de la necessitat de bastir un món més just i fraternal. Sembla que portem un cor de pedra, un esperit incommovible al sofriment aliè. Algunes persones semblen haver perdut la memòria dels temps viscuts, d'aquella foscor que engolia la llum. La vida ens demana mantenir el cor obert, estar desperts als signes dels temps. Hem de ser compassius i benignes; hem d'estimar i perdonar incondicionalment. “No enduriu els vostres cors, escolteu la veu de Déu” Salm 94,8
Les persones que només viuen per a elles mateixes no troben la felicitat, es tanquen en el seu egoisme i no s'adonen que al seu voltant hi ha persones que els necessiten. Cada dia tenim ocasió d'obrir-nos als altres negant la temptació de viure sense compassió. L'egoisme i la comoditat de situar la vida en espais confortables pot contribuir a no veure que cal comprometre'ns a favor de la justícia. "Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà." (Lc 6,23-24)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada