Viure és una joia. Cada dia sorgeixen petits instants, epifanies de la vida quotidiana, que ens ajuden a copsar-ne el sentit íntim. L’esperit també necessita trobar aquests moments en què tot esdevé comprensible, il·luminat per les raons profundes que sostenen l’alegria de viure. Són moments il·luminats pel sentit de la fe. “Jo sóc la llum del món – diu el Senyor – el qui em segueix tindrà la llum de la vida.” (Jn 8,12)
L'encontre amb Jesús ha de transformar la vida. Ha de representar un repensar de nou les prioritats, el que fem i com ens comportem amb els demés. Jesús entra la vida per canviar-la. Això és la conversió de cor. A través de Jesús, com Zaqueu, podem començar una vida nova orientada a estimar, a construir la justícia i ser solidaris amb els altres. "Zaqueu es posà dret i digué a Jesús "Senyor, ara mateix dono la meitat dels meus bens, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més". Jesús li digué "Avui s'ha salvat aquesta casa", (Lc 19,8-9)
La fe és una gràcia, un do que es rep. Amb aquesta afirmació vull expressar que tenir fe és una vivència personal i intransferible que s'experimenta, i que pot ser aliena a d'altres persones. La creença se situa, doncs, en l'àmbit de la vivència íntima. Podem donar raó de la nostra esperança, però la forma en què la fe ha arrelat al cor és un misteri. Per tant, no cal demostrar la raó de la creença, sinó viure d'acord amb aquest do rebut i oferir-ne un bon testimoni. “Soc jo qui us he escollit del món per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà”. (Jn 15,16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada